jueves, 21 de diciembre de 2017

Feina i neu a Turku: la FP agrària de l'IES Felanitx a Finlàndia


Visitam els nostres socis finlandesos
Ana Ramal (Professora de la FP Agrària), Joan Rosselló (Professor de la FP Agrària i Coordinador Erasmus +) juntament amb Tomàs Clar (cap d'estudis d'FP) hem participat aquest passat novembre en el job shadowing organitzat per l'Institut d'FP de Turku també conegut com a TAI (Turun Ammatti-Instituutti) i el Livia Ammattiopisto de Tuorla.

El primer és un dels major instituts de Formació professional de Finlàndia. Ofereix educació i formació per a joves i adults per aconseguir les qualificacions professionals bàsiques i de formació professional en els àmbits de l'economia i el servei de les empreses, les tecnologies més punteres, la salut i el benestar. Compta amb un departament de programes internacionals que es capaç de mobilitzar nombrosos estudiants i professors. S'ha encarregat d'acollir-nos i prepara la nostra visita job shadowing.

Hem aprofitat per exposar-los com treballam aquí la Formació professional per després comparar-nos i debatre sobre les possibilitats de cooperació. S'han mostrat molt interessats en les oportunitats que ofereix Mallorca com a destí del seu alumnat Erasmus + per a dur a terme pràctique en empreses mallorquines.


El centre de Formació professional Livia s'ubica en una antiga possessió agrícola propera a la ciutat de Turku. Allà s'hi duen a terme totes les activitats relatives a estudis basats en el sector primari: horticultura, fructicultura, explotacions ramaderes, jardineria i floristeria.


Hem pogut visitar les seves aules transformables, els tallers, les dependències de floristeria, de tractament de collites, el generador de biomassa, les instal·lacions ramaderes i les confortables espais comuns que comparteixen els professors i els alumnes.  Ens hi acompanyen els col·legues de la FP Agrària de l'IES Josep Sureda i Blanes.

El sistema educatiu finlandès i la Formació professional a Finlàndia
El sistema educatiu finlandès és ben reconegut i destacat en les proves PISA (Programa internacional per a l'avaluació d'estudiants) per obtenir-ne els millors resultats. Probablement, per això vam poder observar com l'alumnat d'FP es desenvolupava de forma molt autònoma en les tasques d'aprenentatge promogudes pel seu professorat.

És molt destacable  que tots els centres tenen una major dotació econòmica que qualsevol de les Illes Balears però, a més a més, hi hem trobat altres aspectes ben interessants: el fet de conèixer de primera mà l'organització, seguiment i avaluació de la Formació en centres de treball (on-the-job training) que els nostres socis col·laboradors duen a terme ens serveix per organitzar les nostres pràctiques formatives.

També ens ha permès visitar empreses acollidores d'alumnat en pràctiques i, per això, ens ha esta molt profitós alhora de preparar les estades que l'alumnat de l'IES Felanitx podrà fer aquest i els següents cursos a Finlàndia gràcies a les beques Erasmus +.


Reforçam lligams i aprenem
La realització de l'estada ha suposat una nova visió sobre el tractament del currículum dels cicles formatius, la impartició de classes i, sobretot, sobre l'elevat grau de flexibilització i adaptació a cada alumnes.
En definitiva, l'experiència ha resultat altament positiva perquè ens ha permès millorar les nostres competències com a professors de la FP cap a una millor qualitat de treball i activitats a favor dels nostres estudiants. La capacitat d'operar a nivell de la UE del nostre centre n'ha resultat reforçada ens ajuda a promocionar les activitats de mobilitat per als estudiants entre els nostres socis col·laboradors finlandesos.


 T'agradaria fer les teves pràctiques en un pais de la Unió Europea?




T'agradaria ser un estudiant Erasmus+?

lunes, 18 de diciembre de 2017

Hort escolar ecològic

Aquestes setmanes hem estat participant en l'inici d'un projecte de centre destinat a la creació d'un hort escolar ecològic. Els grups seleccionats per començar amb aquest projecte són els diferents grups de 2n d'ESO i el 1r curs del CFGM de jardineria i floristeria.
Els alumnes de jardineria i floristeria varen ser els encarregats de preparar el terreny utilitzant maquinària diversa i, una vegada llest, varen començar a implantar cultius actuant com a capatassos dels alumnes de 2n d'ESO.
Les ganes de fer coses noves, d'il·lusionar els nostres alumnes, de demostrar que són capaços de fer grans coses i, sobretot, posar-los en contacte amb la natura són alguns dels objectius de l'Hort escolar.
Estera, alumne de 1r de jardineria i floristeria utilitzant el tractor


Varis alumnes de 1r de jardineria i floristeria preparant el terreny per a la sembra

Alumnes de 2n d'ESO a punt d'implantar un cultiu

Els nostres alumnes fan feina colze a colze

jueves, 16 de noviembre de 2017

A la recerca de l'or líquid

Dijous 26 d'octubre el grup de 3r de Grau Superior va visitar la finca de Son Mesquidassa, situada a Son Mesquida, al terme de Felanitx. 

Son Mesquidassa és la finca de Balears on les oliveres estan plantades més juntes, cada 1,5m! Per això es diu que és una explotació d'oliveres en SÚPERintensiu. I tant intensiu és que van collir les 100 ha que tenen plantades (de moment) en només 8 dies! Això sí, van ser 8 dies non-stop, treballant les 24h. El truc? Collir a màquina!

Per saber-ne més, seguiu llegint l'article de'n Ramon Obrador:

Visita a Son Mesquidassa: A la recerca de l'or líquid
L’oliverar de Son Mesquidassa ocupa una extensió de 100 ha i compta amb 150.000 exemplars, principalment de la varietat Arbequina, tot i que hi ha 4 camps experimentals d’una hectàrea amb altres varietats com la grega Koronek, la catalana Arbossana, la italiana Frantoio o un híbrid de les varietats Picual i Arbequina. Tot cercant la màxima eficiència en la producció: és a dir maximitzar la producció amb el mínim consum de recursos (superfície, aigua, adobs, mà d’obra, etc...). Actualment es planteja substituir la varietat Frantoio per una altra, possiblement Arbequina, degut a que la seva fusta és massa dura per a la recol·lecció mecànica i l’arbre és fa malbé minvant la seva productivitat.

Oliveres en cultiu súper-intensiu
Abans de realitzar una plantació d’aquest tipus cal dur a terme una sèrie de tasques prèvies. Es va fer un subsolat per rompre la sola de treball de cultius anteriors, i després dels anàlisis de sòl es va considerar que no era necessari proporcionar cap esmena o adobatge de fons. El disseny de la plantació està pensat per aprofitar al màxim l’oportunitat de mecanitzar-ne pràcticament totes les tasques i al mateix temps produir gran quantitat de fruit per unitat de superfície. Així ens trobam amb un marc de plantació super intensiu d’1,5 m entre exemplars per 4 m entre línies amb orientació Nord-Sud per aprofitar millor la insolació, i plantat amb GPS que dona una precisió de centímetres. L’oliverar ja té set anys, es troba a l’inici de l’etapa plenament productiva, i malgrat es pugui pensar que les tasques mecanitzades puguin fer minvar la longevitat de les oliveres, un dels primers cultius d’aquestes característiques duu més de 22 anys i segueix essent rentable.

Bombes impulsores i tancs de fertilitzant
El manteniment de la plantació es fa també molt acuradament per tal de no desaprofitar ni un cèntim de més. L’aigua de reg és subministrada per pous propis i gestionada a través de la comunitat de regants de Son Mesquida, i distribuïda a través de quilòmetres de mànega gràcies a les bombes impulsores on també se li incorporen els adobs adients segons l’etapa fenològica del cultiu. Maldament el procés estigui completament automatitzat sempre s’ha d’ajustar el temps de reg depenent de les temperatures i la humitat
ambient, que es monitoritzen a través d’estacions meteorològiques. 

Com a nota curiosa, excepte casos de greu sequera, els tècnics han decidit no regar mai entre les 18 i les 22 h, degut al preu del Kw/h que faria incrementar els costos de producció.



La poda també es realitza de forma mecànica, cosa que és motiu de controvèrsia entre els enginyers i els tècnics ja que l’olivera fructifica en fusta nova i les màquines sempre escapcen les mateixes branques: les més exteriors que solen ser joves, deixant les interiors intactes; així s’acaba dificultant la recol·lecció i possiblement es minvi la quantitat d’oliva recollida, però els costos de podar a màquina són molt inferiors a la poda manual, molt més acurada i beneficiosa pel cultiu.

Pel que fa al tractament fitosanitari, es combaten els fongs de manera preventiva aplicant compostos de coure via foliar, amb les podes anuals i amb el control dels adobs. En quant als insectes, sempre s’utilitzen productes autoritzats, realitzant aplicacions alternades de matèries actives per no crear resistència i respectant el plaç de seguretat, deixant sempre per als darrers tractaments els insecticides amb el termini de seguretat més curt. Així es pot realitzar la collita sense perjudici de perdre una part de la producció i que aquesta no estigui contaminada. Dins les mesures de contenció de la Xylella s'apliquen insecticides als ullastres del voltant de la finca per combatre el vector i s'elimina la vegetació adventícia que li pot servir de refugi.

L'or líquid

Tota aquesta feina dóna el seu fruit en la recol·lecció de 15.000Kg diaris en 8 jornades de 24 hores. Els operaris feien torns per recollir l'oliva en el seu punt i processar-la a la tafona d'on n'extreuen el preuat or líquid en diferents cupatges i productes segons la proporció de varietats o el seu grau de maduració.

.




Per veure els diferents olis que produeixen, visiteu la web: http://www.sonmesquidassa.com/

I tu, quin oli gastau a ca vostra?
Saps de quines varietats d'oliva està fet?
Ho diu a l'etiqueta?

Vinga, compartiu que ara ve el temps de comprar l'oli d'enguany! ;)


lunes, 13 de noviembre de 2017

Visita tècnica al Cementeri de Felanitx per a l'anàlisi d'art floral funerari


Els alumnes de Floristeria (de la FP Bàsica i del Cicle formatiu de grau mitjà) hem visitat el Cementeri de Felanitx just després del Dia dels difunts i de la festa de Tots Sants. Aquesta ocasió ens permet comprovar que continua amb força la tradició d'honrar les persones que han deixat aquest món amb rams de flors. Els cementeris ens causen impressió perquè no estam acostumats a anar-hi i perquè normalment evitam parlar de la mort a no ser que sigui en la ficció. Halloween és una festa importada que de cada vegada és més i més popular. Això te alguns avantatges per a omplir el nostre oci i per a que distints tipus d'empreses facin bon negocis. Però aquí, enlloc de carabasses retallades, ja existia una celebració des de fa molts i molts d'anys a la nostra manera.


El cementeri de Felanitx estava molt net i ben arreglat amb plantes florides. Els familiars o amics dels seus residents havien deixat abundants ofrenes la qual cosa ens va permetre veure centenars de rams i analitzar-ne alguns des del punt de vista professional d'un florista.


Hem comprovat que la major part dels rams eren fets de flor natural. Molts pocs incorporen flor artificial (de plàstic, majoritàriament). El motiu pot ser perquè com que es tracta de la festa de Tots Sants, la flor ha de ser natural perquè és la més guapa i efímera: tard o d'hora es mor com nosaltres i cada any s'ha de repetir la visita per renovar les flors. La flor natural representa que la vida és efímera.

Les espècies ornamentals amb flors vistoses més usades són els crisantems (o estranys, perquè són abundants en aquesta temporada), les roses (perquè són clàssiques) i els gladiols (perquè també són de temporada, de fàcil cultiu i no molt cars).
També hi ha unes espècies molt usades però que no tenen flors vistoses; són les que s'usen per com a cobertura de base. Generalment són plantes que tenen fulles llustroses com l'aràlia, les palmeres ornamentals, la Paniculata, les costelles d'Adam, les fulles de saló, el baladre i, entre totes elles destaca la falguera “cuir”.
Hi hem vist altres espècies que usades amb menor quantitat aconsegueixen accents especials en els arranjaments: orquídies, flors tropicals i altres plantes cistelleres.

Per a què els centres florals durin es construeixen sobre esponja floral (material lleuger que aporta aigua de forma gradual a les tiges) col·locada dins una terrina de material plàstic. En alguns casos s'embolcallen amb paper de cel·lofana que retén l'aigua. Hem vist que era molt important que cada part del arranjaments estigui ben subjectada.

La forma més habitual de centres és la d'un ram d'una sola vista (perquè es disposen adossats a les làpides). I vist de davant tenen forma semiesfèrica.

També hem vist panteons amb composicions enormes on es conjugaven diferents arranjaments.

Els rams més cars duien plantes tropicals amb abundància i els més barats estaven elaborats amb pocs materials recollits en jardins i horts particulars.

La visita al cementeri ens ha permès veure com floristes i particulars fan la seva aportació per continuar amb la celebració del Dia dels Difunts i Tots Sants.



T'agrada el Halloween?
Ho celebres d'alguna manera, tu?





Per a més informació vegeu la col·lecció Tradicionari de Mallorca.

lunes, 30 de octubre de 2017

Visita al parc de les fonts

Fa unes setmanes els alumnes de grau mitjà varen anar al parc de les fonts.Allà varen prendre consciència del elements que constitueixen una zona verda i la funció de cada uns d'ells, varen identificar la zonificació del parc i moltes altres coses mentre treballaven en equip.
Després de la sortida tots els alumnes coincidiren en que hi ha més coses en un jardí de les que pareix a simple vista, apreciant encara més la tasca dels treballadors de la nostra família professional.
Aquesta sortida els ha donat molt de material per seguir treballant les properes setmanes.

Alumnes observant i analitzant una zona del parc



Alumnes de primer curs que varen participar en la sortida

lunes, 23 de octubre de 2017

Alumnes de CFGM de Jardineria i Floristeria

Aquest és el darrer nivell que ens queda per presentar. Es tracta de dos grups amb joves molt faeners que es convertiran en jardiners i floristes de gran nivell. Els alumnes de primer treballen sense descans en preparar entre d'altres un nou projecte de centre, del que més endavant mostrarem els resultats. D'altra banda, els alumnes de segon reconstrueixen i milloren els jardins verticals alliberant creativitat sobre tot el que fan.
Alumnes de primer curs. Andreu, Jeroni, Salvador, Jaume, Manuel, Estera, Toni i Joan Miquel.

Alumnes de segon curs. Domingo, Juanjo, Victor (tutor del grup) i Pep Lluís.

lunes, 16 de octubre de 2017

Alumnes de Formació Professional Bàsica

Seguim amb les presentacions i aquesta vegada els protagonistes són els nostres alumnes de FP bàsica.
Els alumnes de primer any inicien aquest viatge al món agrari i s'enfonsen de ple en la jardineria, mentre que els alumnes de segon any ja estan preparats per adquirir coneixements i destresses del món de la floristeria i de l'aparadorisme.
Ànim i que tengueu un bon curs!
Alumnes de 1r FPB amb el seu tutor. Cosme Prohens, Cristobal, Alejandro i Xavier

Alumnes de 2n FPB. Fran, Juame, Rubén i Aarón.

martes, 10 de octubre de 2017

Erasmus + a Itàlia. Iniciant procés


Ens hem reunit amb Sara Ciet d'UNISER (http://uniser.net/) el passat 3 d'octubre per començar a organitzar les pràctiques en empreses a Itàlia en el marc del programa Erasmus + FP en el Projecte EuroFP Balears III. Uniser és una cooperativa social que ofereix serveis de mobilitat d'aprenentatge i formació des de 1998. Col·lborarem amb ells per dissenyar i organitzar les mobilitat internacional dels nostres estudiants de Formació professional . S'ubica en la província de Forlí - Cescena de la regió de l'Emília Romagna. https://uniserblog.net/









T'agradaria Itàlia com a destí de pràctiques formatives?

lunes, 9 de octubre de 2017

Alumnes del CFGS Paisatgisme i medi rural

Com sempre, ens agrada mostrar al món els protagonistes del curs escolar que acaba de començar. Aquesta setmana toca recordar els nostres alumnes de grau superior, futurs paisatgistes amb molt de potencial que ben segur ens deixaran bocabadats amb els projectes que ja han iniciat.

Alumnes i professors del CFGS (Ana I. Ramal, Adrià, Manel, Ramón, Jordi, Pere A., Joana Mª Guiu i Victor Heitzmann)


T'agradaria treballar amb la natura?

lunes, 2 de octubre de 2017

Preparats, llestos....JA!

Ha arribat el dia i l'hora en la que podem dir que hem tornat a les aules un any més. Venim amb projectes nous i no tan nous, cares conegudes i d'altres que no ho són tant però sobre tot el que tenim són moltes ganes de fer magnifics professionals d'aquesta familia nostra què és l'agrària.


Berenar de benviguda


Què espereu d'aquest nou curs? 
Què us agradaria veure? 
Deixa'ns un comentari!

miércoles, 20 de septiembre de 2017

INICI DE CLASSES

Degut a l'estat d'obres d'una part del centre, les activitats lectives de Formació professional en el torn de matí queden limitades a la presentació i acollida aquest proper divendres, 22 de setembre de 08.00h a 10.00h. No hi haurà classes de 10:00 a 14:00.
En canvi, en el torn d'horabaixa,  pel Cicle formatiu de grau superior en Paisatgisme i medi rural, el divendres, 22 de setembre, és el primer dia lectiu des de les 16.00h a 21.00h.
Si teniu algun dubte, consultau-nos.

miércoles, 21 de junio de 2017

Ofertes de feina

Actualitzat a 20 de setembre:
Nova oferta de feina a la zona de Migjorn amb base a Porreres per a Jardiner amb carnet de conduir. Es valoren coneixements en manteniment de piscines.


Al llarg del curs anam rebent ofertes de feina adreçades als nostres ex-alumnes.

Aquí l'últim parell que ens han fet arribar en aquest finals de curs:
  • Reforç en manteniment de jardins. Zona Felanitx - Santanyí. Feina per juliol i agost amb possibilitats d'ampliar el contracte fins a finals d'any.
  • Manteniment de camp de golf. Zona Manacor.
Vos interessa alguna d'aquestes ocupacions?

Contactau amb nosaltres per correu  o per DM a l'Instagram o Facebook.

lunes, 12 de junio de 2017

El passadís d'Agràries durant el curs

A principis del mes de maig els alumnes de Formació Professional Bàsica de segon curs finalitzaren la fase d'aprenentatge a l'IES Felanitx i començaren l'etapa formativa a centres de treball.
Al llarg de la seva estada a l'institut varen dur a terme diferents projectes que us hem anat presentant, com per exemple el condicionament i adequació de l'umbracle, projectes d'aparadorisme al centre de Felanitx, intervenció en tasques intermodulars o participació en la festivitat de Sant Jordi celebrada a l'IES Felanitx entre altres.
A més a més, aquest grup-classe va disposar durant tot el curs d'una zona assignada a l'edifici d'activitats agràries on varen ser els responsables del disseny i muntatge decoratiu seguint tres temàtiques que us mostram a continuació.


🍁 Tardor  ____________________________________________
Durant les primeres setmanes de curs, els alumnes començaren a introduir-se en el món del disseny assimilant conceptes en relació a harmonies cromàtiques, ús de diferents textures i volums, disponibilitat de matèries primeres en funció de l'època de l'any... i també, dugueren a terme un petit estudi de l'espai disponible per a la seva tasca: incidència lumínica, humitat i temperatura ambiental, accessos, parets, portes. D'aquests primers dies de treball sorgí un disseny senzill. Fent ús de materials naturals, coloracions de tardor i elements que requerien poc treball manual els alumnes muntaren la seva primera decoració formada per unes garlandes a disposar a les parets del passadís acompanyant unes estructures a mode d'estenedor asimètric situades a les parts superiors dels accessos al passadís.




🎄 Nadal _____________________________________________
Cap al mes de desembre, l'aspecte del passadís canvià. En motiu de la campanya nadalenca, els alumnes començaren a treballar en un nou disseny. En aquest cas, introduïren en la decoració treballs manuals una mica més complexos ja que el seu disseny va incloure la confecció d'elements decoratius amb cartolines (estrelles 3D), agrupaments d'elements (flor seca de Lotus sp), enfilferrat i pintat de material sec (pinyes) i confecció de llaços simples.
Els diferents elements quedaren harmonitzats gràcies a les coloracions blanquinoses i platejades emprades, a més d'aportar un toc de color festiu i càlid gràcies a la tela emprada als llaços. La part superior dels accessos constí en fer ús d'elements estructurals lineals amb Salix blanquejat als qual se li fixaren elements decoratius amb silicona calenta. D'altra banda, les parets laterals quedaren decorades amb unes agrupacions de pinyes que aportaven moviment gràcies a la seva subjecció amb cintes reunides a un sol punt de fixació per un llaç.


🌺 Primavera _________________________________________
Començat el nou any, els alumnes es centraren en una decoració primaveral ja que seria la darrera que durien a terme i volien treballar amb molts colors alegres i frescs, textures noves aportades amb matèries primeres que mai havien emprat i féren ús de material vegetal, tant artificial com natural. Aquest darrer fet afegí un grau de dificultat a aquest darrer projecte ja que havien de seleccionar espècies que es poguessin mantenir amb les condicions que es donen al passadís i a més a més, el seu manteniment no podia ser molt laboriós ja que ho havien de compaginar amb la resta de classes. Per aquest motiu es decidiren per fer ús de Tradescantia pallida i Chlorophytum comosum. La presència de material vegetal fresc es va complementar amb material vegetal artificial, el qual aportà una gran varietat de color juntament amb una de les noves textures emprades: la ràfia. A més, s'introduí un nou material, el metall. Aquest present tant als cossiols col·locats a les parets com a les gàbies penjants.


Què en trobau de l'evolució de la seva tasca?

lunes, 5 de junio de 2017

Podem cultivar dins un tub d'assaig?


Existeixen moltes tècniques de reproducció vegetal, tant sexuals (a partir de llavors) com asexuals (esqueixos, bulbs, murgonats, etc.) però una poc practicada entre nosaltres dins aquest darrer apartat és la reproducció mitjançant cultiu in vitro.

Les tècniques de reproducció asexual, es basen en la totipotència de les cèl·lules vegetals, que es mantenen indiferenciades fins que la planta “decideix” en base a la seva pròpia fisiologia i les condicions ambientals si aquesta cèl·lula ha de formar part de la tija, d'una fulla, de les arrels... El funcionament és similar a les cèl·lules mare dels animals, però en el cas dels vegetals gairebé totes ho són.

Amb aquesta tècnica de cultiu podem aconseguir un gran nombre de plantes genèticament idèntiques (clons) en relativament poc temps i espai. Com vos podeu imaginar les avantatges de poder propagar una planta de qualitat genètica superior -com pugui ser una varietat de raïm excel·lent per la seva quantitat de producció o les seves propietats organolèptiques, o d'una varietat de flor especialment vistosa, aromàtica i de bon tall- interessen molt als productors, perquè al cap i a la fi es produeix una millora de qualitat en el producte final.

Però com es duen a terme aquests cultius?  Aquest curs hem pogut dur a terme una pràctica fent ús d'aquesta tècnica a la UIB, dins el programa d'activitats Demotec, baix la supervisió de la Dra. Josefina Bota Salort.
 
El primer pas, és seleccionar la planta mare, que com ja hem esmentat abans es tracta de l'individu amb les característiques que volem reproduir. A més hem de tenir especial cura en l'estat sanitari d'aquesta planta, ja que si es troba infectada per un virus, un bacteri o fong existeix el perill de propagar la infecció a les plantes filles.

Després d'haver seleccionat la planta mare, es necessari obtenir les parts que volem sembrar in vitro (anomenades explants). Primer les hem de desinfectar amb aigua i lleixiu a baixa concentració (entre 0,5 i 1,5% de clor actiu) i posteriorment amb alcohol al 70%. Mantenint les condicions asèptiques evitarem que qualsevol microorganisme (bacteri, fong o virus) provinent de l'exterior ens contamini els explants.

El següent pas consisteix en disposar dels explants estèrils al medi de cultiu.  Aquest es defineix com una solució de macro i micro nutrients amb sucres al qual se li pot afegir un gelificant per a que sigui més fàcil de manipular. A més a més, el medi de cultiu pot incloure fitohormones per accelerar el procés de formació de les noves plantes. Cada un d'aquests explants, quan ja s'han desenvolupat una mica, es poden tornar a dividir un cop i un altre donant lloc a propàguls que faran créixer el nombre d'individus de forma exponencial. Aquest procés és duu a terme dins una cabina de flux laminar per evitar l'entrada de microorganismes.

Cabina de flux laminar

Cambra de cultiu
Quan tenim la quantitat de propàguls desitjada cal convertir-los en plantes viables per a la supervivència en condicions ambientals no controlades, és a dir, a l'exterior. El més aconsellable és realitzar aquest procés de manera gradual. Existeix una primera fase d'arrelament, on les noves plantes han de desenvolupar arrels adventícies (aquelles que no sorgeixen a un lloc habitual). Podem realitzar aquesta fase també in vitro utilitzant diferents substrats i reguladors del creixement o es pot realitzar ex vitro solapant-se amb la fase d'aclimatació. Aquesta etapa és una de les més delicades, juntament amb la de desinfecció i esterilització, ja que s'ha de passar d'un ambient completament controlat a un altre on no existeixen condicions d'asèpsia, però podem regular la temperatura, la humitat relativa i el règim lumínic dins un hivernacle. Poc a poc hem d'anar acostant aquestes variables a les que ens podem trobar a l'exterior per aconseguir que les nostres plantes provinents de teixits i cèl·lules sobrevisquin en el seu lloc definitiu de plantació.
Fases del cultiu in vitro

Les aplicacions que té aquesta tècnica són prou importants econòmicament com per que s'investigui amb més detall. Podem, per exemple, sanejar una planta infectada amb Xylella fastidiosa, si aconseguim extreure material vegetal sa. També podem aplicar aquesta tècnica per realitzar modificacions genètiques i també per reproduir espècies que tenen dificultats per sobreviure per si mateixes, o fins i tot es poden micorrizar espècies per a que visquin amb simbiosi amb fongs, com ara l'alzina amb la tòfona o el pi i l'esclata-sang.

Però no tot són flors i violes, el principal inconvenient d'aquesta tècnica és el seu elevat cost, ja que es necessita equipament especial i personal qualificat. I a això se li suma que una errada en el procés de desinfecció i esterilització pot provocar que tota la producció de planta resulti defectuosa.


I ara... pots contestar a la pregunta que titula aquesta article?

 Autor: Ramon Obrador Canet, alumne de 2n curs del G.S. de Paisatgisme i Medi Rural.

lunes, 29 de mayo de 2017

Admissió i matrícula a FP pel curs 2017/2018

Tota la informació per a sol·licitar plaça i matricular-se als nostres estudis de FORMACIÓ PROFESSIONAL AGRÀRIA les trobareu en aquest enllaç.

En resum es tracta de:
  • demanar plaça els estudiants de nova incorporació entre el 5 i el 30 de juny 
  • matricular-se els dies 20, 21 i 24 de juliol.

Podeu fer-nos les consultes que desitgeu per resoldre qualsevol dubte sobre els cicles, el transport, el tipus de classe, les sortides professionals... que vos atendrem tan aviat com ens sigui possible.

Així mateix podeu concertar una visita al centre per conèixer les instal·lacions de primera mà.



#enscasam Treball de final de curs

UN DIA LLUÏT

Els alumnes de segon de Jardineria i floristeria vam fer una activitat de final de curs consistent en el muntatge de tota l'ornamentació amb plantes i flors d'unes noces a l'Institut. Hem anomenat l'esdeveniment com a #enscasam i te a veure amb els mòduls professionals de Tècniques de venda en jardineria i floristeria, Composicions florals i amb plantes i Establiments de floristeria.
Treballant en els últims preparatius

En el muntatge ens van ajudar els alumnes de la FP Bàsica i els de 1r del cicle formatiu de grau mitjà. Vam arranjar una zona per a la cerimònia i una zona per al refresc simulant un bufet. També hem de destacar la col·laboració de l'alumnat d'ESO per la seva assistència a la mostra de la feina que vam fer i per participar en la cerimònia simulada en col·laboració amb el departament de català.



Entre d'altres teníem el ram de núvia/nuvi; unes composicions murals per a les entrades sobre unes escales de fusta, els centres de taula, ramets per a les cadires, grans composicions per a l'estructura de l'altar, etc.
El més complicat va ser l'organització de tot el muntatge a partir de la feina individual de cadascú. Per a que tot estàs a punt a l'hora prevista, els professors estaven més estressats que nosaltres.

L'activitat ens va agradar perquè, per a practicar, vam disposar de moltíssimes flors naturals i perquè vam aconseguir un bon ambient festiu al centre.












I la festa esdevé un èxit de participació.