Podem cultivar dins un tub d'assaig?

Existeixen moltes tècniques de reproducció vegetal, tant sexuals (a partir de llavors) com asexuals (esqueixos, bulbs, murgonats, etc.) però una poc practicada entre nosaltres dins aquest darrer apartat és la reproducció mitjançant cultiu in vitro.

Les tècniques de reproducció asexual, es basen en la totipotència de les cèl·lules vegetals, que es mantenen indiferenciades fins que la planta “decideix” en base a la seva pròpia fisiologia i les condicions ambientals si aquesta cèl·lula ha de formar part de la tija, d'una fulla, de les arrels... El funcionament és similar a les cèl·lules mare dels animals, però en el cas dels vegetals gairebé totes ho són.

Amb aquesta tècnica de cultiu podem aconseguir un gran nombre de plantes genèticament idèntiques (clons) en relativament poc temps i espai. Com vos podeu imaginar les avantatges de poder propagar una planta de qualitat genètica superior -com pugui ser una varietat de raïm excel·lent per la seva quantitat de producció o les seves propietats organolèptiques, o d'una varietat de flor especialment vistosa, aromàtica i de bon tall- interessen molt als productors, perquè al cap i a la fi es produeix una millora de qualitat en el producte final.

Però com es duen a terme aquests cultius?  Aquest curs hem pogut dur a terme una pràctica fent ús d'aquesta tècnica a la UIB, dins el programa d'activitats Demotec, baix la supervisió de la Dra. Josefina Bota Salort.

 
El primer pas, és seleccionar la planta mare, que com ja hem esmentat abans es tracta de l'individu amb les característiques que volem reproduir. A més hem de tenir especial cura en l'estat sanitari d'aquesta planta, ja que si es troba infectada per un virus, un bacteri o fong existeix el perill de propagar la infecció a les plantes filles.

Després d'haver seleccionat la planta mare, es necessari obtenir les parts que volem sembrar in vitro (anomenades explants). Primer les hem de desinfectar amb aigua i lleixiu a baixa concentració (entre 0,5 i 1,5% de clor actiu) i posteriorment amb alcohol al 70%. Mantenint les condicions asèptiques evitarem que qualsevol microorganisme (bacteri, fong o virus) provinent de l'exterior ens contamini els explants.

El següent pas consisteix en disposar dels explants estèrils al medi de cultiu.  Aquest es defineix com una solució de macro i micro nutrients amb sucres al qual se li pot afegir un gelificant per a que sigui més fàcil de manipular. A més a més, el medi de cultiu pot incloure fitohormones per accelerar el procés de formació de les noves plantes. Cada un d'aquests explants, quan ja s'han desenvolupat una mica, es poden tornar a dividir un cop i un altre donant lloc a propàguls que faran créixer el nombre d'individus de forma exponencial. Aquest procés és duu a terme dins una cabina de flux laminar per evitar l'entrada de microorganismes.

Cabina de flux laminar

Cambra de cultiu

Quan tenim la quantitat de propàguls desitjada cal convertir-los en plantes viables per a la supervivència en condicions ambientals no controlades, és a dir, a l'exterior. El més aconsellable és realitzar aquest procés de manera gradual. Existeix una primera fase d'arrelament, on les noves plantes han de desenvolupar arrels adventícies (aquelles que no sorgeixen a un lloc habitual). Podem realitzar aquesta fase també in vitro utilitzant diferents substrats i reguladors del creixement o es pot realitzar ex vitro solapant-se amb la fase d'aclimatació. Aquesta etapa és una de les més delicades, juntament amb la de desinfecció i esterilització, ja que s'ha de passar d'un ambient completament controlat a un altre on no existeixen condicions d'asèpsia, però podem regular la temperatura, la humitat relativa i el règim lumínic dins un hivernacle. Poc a poc hem d'anar acostant aquestes variables a les que ens podem trobar a l'exterior per aconseguir que les nostres plantes provinents de teixits i cèl·lules sobrevisquin en el seu lloc definitiu de plantació.

Fases del cultiu in vitro

Les aplicacions que té aquesta tècnica són prou importants econòmicament com per que s'investigui amb més detall. Podem, per exemple, sanejar una planta infectada amb Xylella fastidiosa, si aconseguim extreure material vegetal sa. També podem aplicar aquesta tècnica per realitzar modificacions genètiques i també per reproduir espècies que tenen dificultats per sobreviure per si mateixes, o fins i tot es poden micorrizar espècies per a que visquin amb simbiosi amb fongs, com ara l'alzina amb la tòfona o el pi i l'esclata-sang.

Però no tot són flors i violes, el principal inconvenient d'aquesta tècnica és el seu elevat cost, ja que es necessita equipament especial i personal qualificat. I a això se li suma que una errada en el procés de desinfecció i esterilització pot provocar que tota la producció de planta resulti defectuosa.

I ara... pots contestar a la pregunta que titula aquesta article?

 Autor: Ramon Obrador Canet, alumne de 2n curs del G.S. de Paisatgisme i Medi Rural.