Continuam amb la sèrie “La flor del mes” iniciada aquest any 2021 amb el clavell com a flor pel mes de febrer. Precisament, el 28 de febrer és el dia d’Andalusia des de 1980, a part dels colors blanc i verd, els geranis i les roses, el clavell és la flor amb què més s’identifica aquesta regió espanyola. A més, la localitat andalusa de Chipiona compta amb la producció més gran de clavell tallat d’Europa.
Tothom associa aquesta planta amb la festa perquè és usada per celebrar l’èxit de tota classe d’espectacles. Això es deu a la facilitat de cultiu que té en aquestes contrades, als seus colors intensos i a les seves aromes agradables.
Pot haver-hi confusió entre els diferents tipus de clavells que trobam en venda a vivers i floristeries: el clavell pròpiament dit (Dianthus caryophyllus), el clavell de poeta (Dianthus chinensis) i la clavellina (Dianthus barbatus).
La planta que coneixem com a clavell és del gènere Dianthus (en grec significa “la flor dels déus”) i és originària del mediterrani. A les Illes Balears només en comptam amb una sola espècie i varietat silvestre endèmica: Dianthus rupicola biv. subsp. bocchoriana, és el clavell de penyal que a penes sobreviu per devers el cap Formentor. Hi ha altres plantes silvestres que reben el mal nom de clavell, però són de diferents gèneres: Agrostema, Bupleurum i Limodorum. Tampoc són de la mateixa família les plantes cultivades en molts jardins amb els noms de clavell de moro (Tagetes) i clavells d’aire. (Tillandsia)
Totes aquestes espècies i els seus híbrids són útils en jardineria (plantes més baixes i d’abundant floració primaveral i estival) i en floristeria (plantes més altes que produeixen flor tot l’any si estan en hivernacle, donen menys quantitat, però són més grans i durables que les plantades en un jardí o cossiol).
Tot i ser molt resistents, necessiten molt de sol, un terreny ben drenat. Si es vol que produeixin flors abundants s’haurà de regar i adobar lleugerament i freqüentment. No té problemes amb la calç. Algunes vegades poden ser atacades per pugó i per trips.
A les tendes en trobarem clavells d’un sol color en vermell (Pomodoro), rosats (Mandalay), taronges (Hermes), blancs (Moon Light), etc.) i també de bicolors (Viana) o amb gradació de tons (Antigua) entre molts altres.
Com a curiositat direm que l’origen del seu nom és diferent en diferents idiomes: en català i castellà es relaciona amb el clau perquè el clavell s’usava com a substitut barat d’aquesta espècia. En francès es diu œillet i significa “ullet”. En anglès es diu carnation i tant pot ser que sigui perquè té el color de la carn com ser un derivat de coronation perquè els seus pètals tenen una vorera coronada de menudes dents.
Si es cuida bé de canviar l’aigua sovint i retirar les parts que es fan malbé amb el temps, un ram de clavells pot durar tres setmanes o, fins i tot, un mes! Si està en cossiol pot provar-se de multiplicar per llavor (més difícil), per divisió de mata o per esqueix. És bona de trobar tot l’any i a bon preu.
Aquí, alguns arranjaments realitzats pels alumnes amb clavells:
T’han agradat els clavells?
No hay comentarios:
Publicar un comentario