La flor del mes: els gladiols

Fitxa de la planta de l mes redactada per Mateu, alumne de CFGM2 en Jardineria i floristeria

Cultiu plantat i mantingut per l'alumnat de FP Bàsica de segon curs i de primer curs en Agrojardineria i composicions florals. Han fet diferent proves de sistemes de reg i de fertilització en aquesta parcel·la.

Aquesta setmana han florit els primers gladiols que vam plantar el passat febrer!

Primers botons florals dels gladiols a l'Institut

Breu descripció

El gladiol és una herba perenne i bulbosa de tija recta que assoleix quasi un metre d'alçada. No té moltes fulles que són basals (sense tiges secundàries) i són lineals o planes amb els nervis paral·lels. La flor té els pètals i els sèpals que s’assemblen molt entre elles, per això se'ls denominen tèpals.

Usos i significats

Avui en dia es cultiva en una ampla varietat de colors i fins i tot alguns mostren flors de colors combinats. Les varietats silvestres com el el Gladiolus segetum posen la nota de color enmig dels camps de blat però no paga la pena recollir-los perquè es mustien tot d'una. Hi ha moltíssims cultivars que s’han seleccionat per les seves flors grans, acolorides i durables.

Plantació de gladiols amb malla de sosteniment

El terme "Gladiolus", diminutiu de "gladius"  vol dir "espasa"; de fet la forma de les fulles i de l’inflorescència d’aquesta planta són similars a una espasa, amb un peduncle gruixut i llarg ple de flors en el seu extrem superior. Les flors van madurant des de les posicions inferiors a les superiors, d’aquesta manera, en els centres florals podrem gaudir de flors ben obertes, mitjanes i poncelles on just just podem destriar el color dels tèpals.

Instruccions de manteniment

Varietat de colors i combinacions

El gladiol és una flor que trobarem des de principis de juny fins a final d’octubre. Fins fa poc, els primerencs eren molt usats en decoracions per a comunions i els tardans en arranjaments funeraris.

Convé canviar l’aigua dels gerros almenys cada dos dies i tallar la part de baix de la tija quan es comença a rovellar. No pot estar directament al sol si el volem conservar més temps i si li tallem les flors musties encara durarà més.

Si els tenim plantats a casa, pot ser útil fermar-los a una canyeta per a que no es dobleguin i assegurar-nos que, després de la floració, han tingut suficient temps de recuperar nutrients abans no els arranquem per guardar els bulbs en un lloc fred i sec abans de la següent plantació primaveral.

Disponibilitat al mercat i preu

El preu es variable, quan és de temporada (a l’estiu) és una flor econòmica; un manat ben gran pot costar una 12€ i, a més són bastant bons de trobar. Molta gent els cultiva en solcs a l'hort casolà perquè no presenten dificultats; amb sol i agua floriran molt bé.

Si volem fer un arranjament espectacular i barat acudirem a la floristeria i triarem gladiols ben rectes i frescos, no massa oberts.

Els gladiols són ben nostrats i no fallen mai en les festes d’estiu!

A fregir espàrrecs!

L’hortalissa del mes: L’espàrrec

Si bé la temporada d’espàrrecs silvestres (Asparagus acutifolius aphyllus) ja va acabant, ara comença la collita dels espàrrecs verds cultivats (Asparagus officinalis). Per això en aquesta entrada n’explicarem les propietats i possibilitats. 

Espàrrec silvestre

L’esparreguera és originària de Sud-àfrica i requereix sòls sorrencs, poc compactes, clima càlid i reg abundant. És una planta plurianual que pot arribar a viure vint anys, que a l’hivern mor la part aèria. Així i tot, cal esperar un o dos anys a recollir els espàrrecs.

Els espàrrecs madurs i frescos poden tenir diferents gruixos, però cal fixar-se que siguin ben erectes i les puntes estiguin tancades. Es desaconsella guardar-los en bosses de plàstic; millor embolicats amb un pedaç humit i consumir-los com més aviat millor.

És una hortalissa molt baixa en calories; té un alt contingut en aigua, sense greix i amb poc contingut de sal. Pel que fa a vitamines, d’una banda té les antioxidants (C, E, provitamina A o betacarotè) relacionades en la formació de glòbuls vermells, col·lagen, ossos i dents i amb l'absorció de ferro i necessàries per al bon estat de la retina i de la pell. D’altra banda, les vitamines B9 (àcid fòlic) i B3, que intervenen en la formació d’anticossos, en l’obtenció d’energia dels aliments i en el bon estat del sistema nerviós recomanades en dones gestants.

Espàrrecs blancs i verds

És també rica en els minerals potassi i sofre, el primer imprescindible per la transmissió de l’impuls nerviós i l’activitat muscular mentre que el segon és constituent de cabells i ungles.

És un gran diürètic; recomanat en casos d’hipertensió i de retenció de líquids, i és prebiòtic, és a dir que té cura de la flora intestinal.

El seu consum sol produir una olor desagradable en l’orina a causa de l’asparagina o bé per l’excés de sofre i també àcid úric, per la qual cosa en cas de gota cal moderar-ne el consum.

Es mengen sempre cuits; fregits, a la brasa, o bullits, com acompanyament, dins truites o remenats, i també en cremes. A l’hora de preparar-los, cal no excedir-se amb el temps de cocció, ja que si es cremen, l’asparagina pot convertir-se en acrilamida, que és una substància cancerígena.