Bon Nadal Agrari!

La setmana passada els alumnes de Jardineria i Floristeria dugueren a terme la venda nadalenca, on exposaren dos tipus de productes: arranjaments florals i planta. L'activitat va tenir molt d'èxit al centre ja que hi va haver una participació molt activa per part del professorat, en relació a l'adquisició de producte i també per part de l'alumnat, ja que que l'activitat va anar acompanyada de l'establiment d'una decoració nadalenca, focalitzada en un arbre de Nadal elaborat pels propis alumnes de la família agrària.

La planta ofertada, la flor de Nadal, ja és present a moltes cases. Ja teniu la vostra? Sabeu com mantenir-la en òptimes condicions? Us passam un parell de recomanacions que us ajudaran a allargar la vida de les vostres Poinsetties:

Des del departament d'agrària aprofitam per desitjar-vos unes bones vacances, que passeu uns dies especials acompanyats dels vostres i que comenceu l'any amb ganes de seguir compartint amb nosaltres les tasques del curs!

Anàlisi de les zones verdes de Felanitx

COM SÓN LES ZONES VERDES DEL POBLE DE FELANITX? ***

Que vos pareix si us dic que el nucli urbà de Felanitx té 2,2 metres quadrats de superfície verda per habitant? Qualcú ens podria dir que encara s'hi trobaria ample però en comparació al recomanat per la OMS (entre 10 i 15 metres quadrats per habitant) en queda molt enrere. Hem de ser honestos perquè malgrat podem trobar gran quantitat de vegetació a “Sa mola”, el Calvari, el puig de Sa Cista o els solars buits o abandonats (l'estructura primària) que envolten les rondes; només hem comptat la superfície de places, jardins i parcs municipals:  “Sa Torre”, “Ses Palmeres”, “s'Arraval” i altres espais similars (d'estructura secundària).

Si ens fixam en l'evolució històrica de la vila podem observar, com era habitual a les hores, que la població s'assentàs al voltant dels centres religiosos (parròquia de Sant Miquel i convent de Sant Agustí) i civils (la casa consistorial), que es troben una mica més elevats sobre sòl rocós; deixant les terres planes, properes i fèrtils per al cultiu d'aliment (carrer d'ets horts i el que avui són els voltants de la Plaça de “Ses Palmeres” i carrer de Campos).

Plànol de Felanitx, Josep Muntaner 1786

Així com la ciutat va anar creixent, les zones rurals van retrocedir fins a quedar fóra del nucli urbà i el constant augment de la població així com les noves tècniques de construcció va provocar que s'urbanitzassin zones de més difícil accés com Sa Torre o es Puig Verd.

Aquest tipus de creixement ens podria fer pensar que potser s'haurien respectat diverses zones verdes, com per exemple la Plaça Espanya, però no és fins a l'urbanisme de finals de segle XIX i principis de segle XX que s'aprofita l'ampliació de traçat urbà per arbrar els nous carrers i places, remodelant parcialment les antigues.

Vistes aèries de Felanitx, Font: http://elmutmaceta.blogspot.com.es

De totes les reformes que ha anat patint el teixit verd de la ciutat podem dir que si bé s'ha anat incrementant la superfície vegetal, no ho ha fet en consonància al creixement de les zones edificades provocant desconnexions entre les diferents places i jardins. També el propi traçat dels carrers, la seva amplada i la necessitat d'aparcaments fa que resulti difícil aquesta connexió.

Estructura verda de Felanitx actual

Amb una ullada podem veure com el Parc Municipal de Sa Torre, Plaça Pax i Plaça de «Ses Palmeres» podrien ser els nodes del principal eix verd del poble però els falta connectar. Caldria augmentar l'espai verd a la Plaça de Santa Margalida (a la part tancada a la circulació del carrer Major i part del carrer Bellpuig fins, com a mínim connectar amb el Passeig Joan Estelrich) així també es pot connectar aquest eix amb la Plaça de «Sa Sínia» i la seu de la Fundació Mossèn Cosme Bauçà.

Els aliniacions arbòries han anat guanyant protagonisme en l'urbanisme de Felanitx. Als ja clàssics Passeig Ernest Mestre i Passeig Ramon Llull, molt propers i ambdós amb plataners (Platanus hispanica) o l'avinguda de l'Argentina i el Passeig Joan Estelrich amb els seus fassers (Phoenix canariensis) cal sumar-hi alguns carrers que han estat total, o parcialment, remodelats: el carrer 31 de Març, el carrer Major, el carrer Dameto, el carrer Gabriel Vaquer, el carrer del Convent, el carrer de la Mar o els nous carrers del polígon industrial. També s'ha convertit en habitual veure pasteres vegetades davant domicilis i comerços i balconades als carrers més transitats.

Tot l'anterior ens indica que s'ha incrementat notablement la presència vegetal a la vila de Felanitx, hi ha però un cas molt emblemàtic de minva d'aquesta superfície verda: la PLAÇA DE S'ARRAVAL:

Evolució de la Plaça de S'arraval, Font: http://elmutmaceta.blogspot.com.es

Podem observar com els cotxes han guanyat la batalla contra els arbres a la plaça fins en dues ocasions, als anys 20-30 del segle XX causant la desaparició d'exemplars de gran alçada i, recentment, amb la desaparició dels exemplars de prebeboners (Schinus molle) deixant com a única vegetació les quatre pasteres ocupades per Lantana camara.

CONCLUSIÓ
Per concloure podem dir, que si bé la superfície verda de Felanitx ha augmentat, sovint ho ha fet de manera poc coherent si atenenm als següents aspectes:

- tenint més en compte els vehicles que els vianants,

- dissenys poc imaginatius,

- manca de cura a la hora de triar les espècies,

- sense connectar ni crear cap corredor verd amb zones ja existents,

- manteniments poc eficients d'arbres emblemàtics i

- manca de participació ciutadana en el desenvolupament del teixit verd de la vila.

Com a nota positiva podem dir que tot l'anterior ens ofereix un gran potencial.

*** Article redactat per Ramon Obrador en el mòdul professional de Disseny de jardins i restauració del paisatge.

Ja ve Nadal!

En motiu de l'arribada de Nadal, els alumnes de Jardineria i floristeria posen en marxa la Campanya de Nadal amb la venda de ponsèties (flor de Nadal) i de diferents models d'arranjaments.

L'objectiu d'aquesta campanya és aprendre a desenvolupar les activitats pròpies de la feina de floristeria que comporta un esdeveniment com aquest.

Per això, hi haurà una mostra dels productes des de divendres, 2 de desembre, fins el divendres, 16 de desembre, quan es repartiran les comandes. Es poden fer reserves anotant el nom, tipus i quantitat de producte que voldreu en els fulls disponibles en els espais habituals.

 

Gràcies per la vostra col·laboració!

Alumnat de Tècniques de venda en jardineria i floristeria de 2n del CFGM de Jardineria i Floristeria

Visita a la bodega de Son Ramon (Muro)

Els alumnes de 3r de grau superior varen visitar la bodega de Son Ramon.

Allà els va rebre l'enòloga Cati Picó i els va poder ensenyar totes les seves instal·lacions. Els mètodes de cultiu de la vinya i els diferents sistemes de producció varen ser els punts claus de la seva visita. Va ser una visita molt interessant que esperam tornar a realitzar amb més alumnes en el futur.

Biel i Pep Toni, alumnes de 3r de Grau Superior, durant la visita.

Dijous bo

El mes de novembre es presenta amb una cita ineludible pels professionals que es dediquen a la pagesia i al món rural en general: és el Dijous bo.

Per això, el passat 17 de novembre, vàrem visitar l'anomenada "fira de les fires".

El nostre objectiu era observar en detall com els firaires havien decorat la seva paradeta per tal de mostrar la millor imatge del seu negoci i atreure la clientela. A més a més, des del mòdul professional d'Establiments de floristeria, les vam analitzar per cercar-ne possibles millores en la manera en què estaven arranjades.




Entre d'altres vàrem veure:

• garlandes de capells de palla a la plaça de l'Ajuntament i carrers dels voltants,
  
• arranjaments florals,

• banderes i banderoles publicitàries,

• escultures de pedra,

• acolorides miloques,

• globus a l'entrada d'alguna tanda (molt a l'estil americà),

• senzills farcells de branques d'olivera (en les paradetes on servien menjars),

• gespa artificial,

• lamparetes fetes amb paper reciclat

• i, fins i tot, alguns dels venedors anaven vestits de pagesos (més o menys).

No es notava que el gremi de floristes hagués intervingut en la decoració perquè pràcticament tots els arranjaments eren molt bàsics. Els venedors van arreglar la seva decoració, amb més o menys encert, amb els recursos que tenien a mà. Es valora positivament la no utilització de productes d'origen animal; cada vegada som més els consumidors respectuosos amb la vida animal.
Creim que l'Ajuntament d'Inca podria tenir un poc més d'iniciativa a l'hora de decorar els carrers (apart dels capells de palla que eren ben encertats) i de donar més informació sobre la localització de les parades (apart de tota la informació disponible en línia). No tenim en compte en aquest anàlisi de la decoració altres actes celebrats en el marc del Dijous Bo i del Dimecres Bo.

Sabem que enguany s'han batut rècords i que els resultats comercials i socials de la Fira d'enguany han estat millors que en anys anteriors; tot i que encara queda millorar la permanència dels comerços i altres empreses locals que siguin presents a la comarca del Raiguer al llarg de tot l'any. La participació dels establiments de floristeria en la decoració dels carrers de la fira podria contribuir, encara més, a millorar la bona imatge del Dijous Bo.

Alumnes del mòdul professional d'Establiments de floristeria (2n del CFGM de Jardineria i floristeria).