Hi ha moltes plantes amb flor que popularment anomenam lliris, però més estrictament hom se sol referir a gèneres de la família de les Liliaceae o a la família Iridaceae. Aquesta és una família molt cultivada i d’una complexa taxonomia que compta amb més de setanta gèneres i més de mil cinc-centes espècies. Concretament, aquest mes tractam el gènere Iris amb les seves devers 300 espècies i els seus nombrosos híbrids i cultivars repartits per tot l’hemisferi Nord. L’espècie més cultivada és l’Iris germanica (lliri blau, lliri morat, gínjol blau i molts altres noms populars que podeu consultar al Termcat).
Si no teniu plantats els bulbs de lliri, ja podeu córrer! Els lliris són unes plantes herbàcies amb bulbs (sovint en forma rizomatosa) que floreixen a l’estiu; tot i que als vivers podrem trobar varietats que floreixen primerencs i tardans. Prefereix créixer a ple sol, molta llum! Viuen millor sobre un sòl que no formi bassiots. En realitat són molt agraïts i fàcils de cultivar. Si es vol allargar el període de floració, pot fertilitzar-se amb un adob del tipus 6-8-12. Les darreries d’estiu són un bon moment per dividir la planta i trasplantar-la si no es té coratge de surar-la des de llavor.
Com a curiositat, heu de saber que mai tendrà més de deu fulles, que són allargades i paral·lelinèrvies. A més els sèpals i els pètals solen assemblar-se de color i la flor està molt ben dissenyada com a pista d’aterratge dels insectes que atrets pels seus colors i delicades aromes quedaran impregnats de pol·len pel dors i que actuaran de pol·linitzadors sense ni donar-se’n compte.
Els lliris són objecte de col·leccionistes des de fa temps i, per això, es poden visitar jardins especialitzats en aquesta flor com ara el Giardino dell’Iris a Florència i el Memorial Presly Iris Gardens a New Jersey que mostra més de 4.000 varietats d'Iris, algunes d’elles ja foren plantades al segle XVI. Cultiven cada any uns 14.000 lliris de 3.000 varietats diferents que produeixen més de 100.000 flors durant una sola temporada.
En els jardins quan es combinen amb altres vivaces destaquen per la seva verticalitat i es poden plantar en diversos colors contrastants: morat, groc, cel, melicotó, blau, blanc, etc. El seu ús no es restringeix només a l’ús ornamental embellint els jardins i donant bon color i forma en arranjaments florals sinó que també s’ha usat com a medicinal (bàsicament com anestèsia) i com aromàtica (en perfums o en licors com la ginebra).
Els lliris blaus han despertat la inspiració dels fabricants de mites com el de la bella Iris “missatgera celestial” que amb les seves sandàlies daurades i la seva capa multicolor connecta el cel i la terra talment com ho fa l’arc de Sant Martí. La “flor de lis” també ha estat símbol heràldic des de l’edat mitjana i ha estat objecte retratat en moltes obres de pintors, des dels retaules medievals passant per les pintures barroques holandeses fins als pintors impressionistes.
T’inspiren els lliris?
