jueves, 16 de noviembre de 2017

A la recerca de l'or líquid

Dijous 26 d'octubre el grup de 3r de Grau Superior va visitar la finca de Son Mesquidassa, situada a Son Mesquida, al terme de Felanitx. 

Son Mesquidassa és la finca de Balears on les oliveres estan plantades més juntes, cada 1,5m! Per això es diu que és una explotació d'oliveres en SÚPERintensiu. I tant intensiu és que van collir les 100 ha que tenen plantades (de moment) en només 8 dies! Això sí, van ser 8 dies non-stop, treballant les 24h. El truc? Collir a màquina!

Per saber-ne més, seguiu llegint l'article de'n Ramon Obrador:

Visita a Son Mesquidassa: A la recerca de l'or líquid
L’oliverar de Son Mesquidassa ocupa una extensió de 100 ha i compta amb 150.000 exemplars, principalment de la varietat Arbequina, tot i que hi ha 4 camps experimentals d’una hectàrea amb altres varietats com la grega Koronek, la catalana Arbossana, la italiana Frantoio o un híbrid de les varietats Picual i Arbequina. Tot cercant la màxima eficiència en la producció: és a dir maximitzar la producció amb el mínim consum de recursos (superfície, aigua, adobs, mà d’obra, etc...). Actualment es planteja substituir la varietat Frantoio per una altra, possiblement Arbequina, degut a que la seva fusta és massa dura per a la recol·lecció mecànica i l’arbre és fa malbé minvant la seva productivitat.

Oliveres en cultiu súper-intensiu
Abans de realitzar una plantació d’aquest tipus cal dur a terme una sèrie de tasques prèvies. Es va fer un subsolat per rompre la sola de treball de cultius anteriors, i després dels anàlisis de sòl es va considerar que no era necessari proporcionar cap esmena o adobatge de fons. El disseny de la plantació està pensat per aprofitar al màxim l’oportunitat de mecanitzar-ne pràcticament totes les tasques i al mateix temps produir gran quantitat de fruit per unitat de superfície. Així ens trobam amb un marc de plantació super intensiu d’1,5 m entre exemplars per 4 m entre línies amb orientació Nord-Sud per aprofitar millor la insolació, i plantat amb GPS que dona una precisió de centímetres. L’oliverar ja té set anys, es troba a l’inici de l’etapa plenament productiva, i malgrat es pugui pensar que les tasques mecanitzades puguin fer minvar la longevitat de les oliveres, un dels primers cultius d’aquestes característiques duu més de 22 anys i segueix essent rentable.

Bombes impulsores i tancs de fertilitzant
El manteniment de la plantació es fa també molt acuradament per tal de no desaprofitar ni un cèntim de més. L’aigua de reg és subministrada per pous propis i gestionada a través de la comunitat de regants de Son Mesquida, i distribuïda a través de quilòmetres de mànega gràcies a les bombes impulsores on també se li incorporen els adobs adients segons l’etapa fenològica del cultiu. Maldament el procés estigui completament automatitzat sempre s’ha d’ajustar el temps de reg depenent de les temperatures i la humitat
ambient, que es monitoritzen a través d’estacions meteorològiques. 

Com a nota curiosa, excepte casos de greu sequera, els tècnics han decidit no regar mai entre les 18 i les 22 h, degut al preu del Kw/h que faria incrementar els costos de producció.



La poda també es realitza de forma mecànica, cosa que és motiu de controvèrsia entre els enginyers i els tècnics ja que l’olivera fructifica en fusta nova i les màquines sempre escapcen les mateixes branques: les més exteriors que solen ser joves, deixant les interiors intactes; així s’acaba dificultant la recol·lecció i possiblement es minvi la quantitat d’oliva recollida, però els costos de podar a màquina són molt inferiors a la poda manual, molt més acurada i beneficiosa pel cultiu.

Pel que fa al tractament fitosanitari, es combaten els fongs de manera preventiva aplicant compostos de coure via foliar, amb les podes anuals i amb el control dels adobs. En quant als insectes, sempre s’utilitzen productes autoritzats, realitzant aplicacions alternades de matèries actives per no crear resistència i respectant el plaç de seguretat, deixant sempre per als darrers tractaments els insecticides amb el termini de seguretat més curt. Així es pot realitzar la collita sense perjudici de perdre una part de la producció i que aquesta no estigui contaminada. Dins les mesures de contenció de la Xylella s'apliquen insecticides als ullastres del voltant de la finca per combatre el vector i s'elimina la vegetació adventícia que li pot servir de refugi.

L'or líquid

Tota aquesta feina dóna el seu fruit en la recol·lecció de 15.000Kg diaris en 8 jornades de 24 hores. Els operaris feien torns per recollir l'oliva en el seu punt i processar-la a la tafona d'on n'extreuen el preuat or líquid en diferents cupatges i productes segons la proporció de varietats o el seu grau de maduració.

.




Per veure els diferents olis que produeixen, visiteu la web: http://www.sonmesquidassa.com/

I tu, quin oli gastau a ca vostra?
Saps de quines varietats d'oliva està fet?
Ho diu a l'etiqueta?

Vinga, compartiu que ara ve el temps de comprar l'oli d'enguany! ;)


lunes, 13 de noviembre de 2017

Visita tècnica al Cementeri de Felanitx per a l'anàlisi d'art floral funerari


Els alumnes de Floristeria (de la FP Bàsica i del Cicle formatiu de grau mitjà) hem visitat el Cementeri de Felanitx just després del Dia dels difunts i de la festa de Tots Sants. Aquesta ocasió ens permet comprovar que continua amb força la tradició d'honrar les persones que han deixat aquest món amb rams de flors. Els cementeris ens causen impressió perquè no estam acostumats a anar-hi i perquè normalment evitam parlar de la mort a no ser que sigui en la ficció. Halloween és una festa importada que de cada vegada és més i més popular. Això te alguns avantatges per a omplir el nostre oci i per a que distints tipus d'empreses facin bon negocis. Però aquí, enlloc de carabasses retallades, ja existia una celebració des de fa molts i molts d'anys a la nostra manera.


El cementeri de Felanitx estava molt net i ben arreglat amb plantes florides. Els familiars o amics dels seus residents havien deixat abundants ofrenes la qual cosa ens va permetre veure centenars de rams i analitzar-ne alguns des del punt de vista professional d'un florista.


Hem comprovat que la major part dels rams eren fets de flor natural. Molts pocs incorporen flor artificial (de plàstic, majoritàriament). El motiu pot ser perquè com que es tracta de la festa de Tots Sants, la flor ha de ser natural perquè és la més guapa i efímera: tard o d'hora es mor com nosaltres i cada any s'ha de repetir la visita per renovar les flors. La flor natural representa que la vida és efímera.

Les espècies ornamentals amb flors vistoses més usades són els crisantems (o estranys, perquè són abundants en aquesta temporada), les roses (perquè són clàssiques) i els gladiols (perquè també són de temporada, de fàcil cultiu i no molt cars).
També hi ha unes espècies molt usades però que no tenen flors vistoses; són les que s'usen per com a cobertura de base. Generalment són plantes que tenen fulles llustroses com l'aràlia, les palmeres ornamentals, la Paniculata, les costelles d'Adam, les fulles de saló, el baladre i, entre totes elles destaca la falguera “cuir”.
Hi hem vist altres espècies que usades amb menor quantitat aconsegueixen accents especials en els arranjaments: orquídies, flors tropicals i altres plantes cistelleres.

Per a què els centres florals durin es construeixen sobre esponja floral (material lleuger que aporta aigua de forma gradual a les tiges) col·locada dins una terrina de material plàstic. En alguns casos s'embolcallen amb paper de cel·lofana que retén l'aigua. Hem vist que era molt important que cada part del arranjaments estigui ben subjectada.

La forma més habitual de centres és la d'un ram d'una sola vista (perquè es disposen adossats a les làpides). I vist de davant tenen forma semiesfèrica.

També hem vist panteons amb composicions enormes on es conjugaven diferents arranjaments.

Els rams més cars duien plantes tropicals amb abundància i els més barats estaven elaborats amb pocs materials recollits en jardins i horts particulars.

La visita al cementeri ens ha permès veure com floristes i particulars fan la seva aportació per continuar amb la celebració del Dia dels Difunts i Tots Sants.



T'agrada el Halloween?
Ho celebres d'alguna manera, tu?





Per a més informació vegeu la col·lecció Tradicionari de Mallorca.