La flor del mes: el ranuncle

Avui se celebra el Dia internacional de la flor per promoure el treball dels vivers i floristeries; per això, encetam aquesta sèrie “La flor del mes”  preparada pels alumnes de Jardineria i floristeria amb el desig que us agradi.

En el primer capítol apareix el ranuncle, que ha resultat victoriós de la batalla contra el nadaler en l’eliminatòria que els seguidors van determinar en el nostre Instagram.

La planta que coneixem com a ranuncle compta amb centenars d’espècies silvestres repartides arreu del món i una vintena de les mateixes creix naturalment a les Illes Balears. Sempre la trobam prop de zones humides i garrigues; d’aquí n’obté el seu nom: Ranunculus per recordar-nos que pot trobar-se en els mateixos llocs que els granots. L’espècie més cultivada des del segle XVII, provinent del llevant mediterrani, és el Ranunculus aisaticus i els seus híbrids de diversos colors.

Fotografia de http://herbarivirtual.uib.cat/

Popularment s’anomena com a “francesilles” (cat), “botón de oro” (esp) o “buttercup” (eng). Els no especialistes en botànica la poden confondre amb peònies minúscules, però hem de saber que no n’està emparentada sinó amb els gèneres Adonis, Anemone, Clematis, Delphinium, Helleborus, Myosurus i Nigella.

La majoria de francesilles creixen en forma de roseta basal i d’entre les seves tiges herbàcies de fins a 50 centímetres apareix el conjunt de botons florals amb múltiples capes de pètals delicats. 

Els tubercles tenen una forma curiosa d’urpa (garra) i es planten a l’exterior en llocs una mica ombrívols i en sòls que retinguin la humitat (o se’ls haurà de regar més assíduament). Les varietats més vigoroses demanen un adobat mensual per continuar produint flors abundants; de fet, en aquest cas, com més se’n tallen més en poden sortir. Si es volen recollir flors de major volum, s’han de retirar uns quants botons florals. Pot plantar-se a la tardor i a l’hivern per obtenir flors de primavera, estiu i principis de tardor. Quan ha acabat el període de floració s’ha d’esperar tallar les tiges i resguardar els tubercles a què hagi acumulat suficients nutrients per brotar més endavant.

A les tendes trobarem varietats de color blanc, taronja, rosat, vermell i morat, però sobretot groc. Per mantenir el màxim temps possible els rams de francesilles, s’han de retirar les fulles inferiors i deixar un tall esbiaixat ben net a la tija principal. L’aigua de grifó li pot anar bé, però no se n’ha de posar molta perquè les podriria (amb tres dits li basta). Si el gerro està ben net, es canvia l’aigua sovint, s’hi afegeixen nutrients específics per a bulboses i es col·loca en un lloc sense corrents d’aire pot durar en molt bon estat uns deu dies.

Venuda freqüentment com a flor tallada i com una planta popular per a jardins, el seu preu varia: un sobre amb 5 tubercles pot costar uns 5 €, una planta ben formada pot costar 10 € i una vara tallada que contengui alguna flor gran i algunes menudes pot costar uns 0,80 a 1,0 €. La mida i la combinació amb altres flors i verds tallats determinarà el preu d’un centre floral que donarà energia vibrant al lloc on s’exposi durant almenys una setmana.

Les francesilles i els bulbs estan de moda.

Antigament les francesilles es regalaven simbòlicament per expressar l’admiració per l’encant i la gràcia del cos de qui la rebia, o siga, que era com a donar-li un grapat de likes al teu crush.

T'ha agradat aquesta planta? De quina flor t'agradaria que en féssim una fitxa?