El nap (Brassica rapa var rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies, o crucíferes. És una família molt àmplia i com a característica comuna tenen les flors de quatre pètals en creu.
Creix en climes temperats i freds, i antigament formava part de la dieta europea de manera habitual fins que va ser substituït per la patata.
La part que més es valora per a l'alimentació és l'arrel, que segons la varietat pot presentar grandàries, formes i colors variables. La seva polpa sol ser blanca i està coberta per una pell fina de color groc, blanc, i fins i tot de vegades verd o porpra. La forma pot ser rodona, aplanada o cilíndrica.
Les llavors del nap són petites i el planter han de tenir un bon control d’humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada, ferma i lliure de males herbes i terrossos.
Naps acabats de treure
Algunes varietats comunes són:
- El Nabet de Teltow, petit i de color blanc cremós.
- El Nap de Maig, de color blanc i forma esfèrica es troba disponible al mercat durant els mesos de maig i juny.
- El Nap de Tardor, de pell vermella o verd, amb carn blanca, és de major grandària que el nap de maig i el seu sabor més fort, es planta a l’estiu i es recol·lecta a la tardor.
- El Nap Stanis és de color porpra, fulles mitjanes i bona textura.
- El Nap Virtuts-Martell, blanc, allargat, molt tendre i dolça.
- El Nap Bola de Neu, petit i arrodonit i de carn blanca, tendra i gust delicat.
El nap té molts de beneficis; és un aliment humil i a vegades oblidat, però que caldria recuperar per a la dieta d’hivern, ja que conté una bona quantitat de vitamines del grup B i minerals que ens ajuden a afrontar l’època freda de l’any. A més, tant l’arrel com les fulles contenen substàncies nutritives notables. També se li atribueixen propietats expectorants, antinflamatòries i tranquil·litzants. El nap es pot menjar cru, amb ensalada o cuit, per exemple en puré.
Puré de nap
No hay comentarios:
Publicar un comentario