El passat trimestre, en el mòdul de Legislació vitivinícola i Seguretat alimentària, vàrem fer un repàs de la normativa vitivinícola vigent a l'Estat Espanyol. Un dels apartats que aquesta regula és l'existència d'Organitzacions de productors i organitzacions sectorials vitivinícoles. A partir d'aquí, i de conèixer una sèrie de models de cooperatives que existeixen actualment a nivell estatal, els alumnes de 1r de Vitivinicultura, havien de fer una reflexió sobre quines característiques hauria de complir, i quins aspectes evitar per a què tengués sentit i fós viable l'existència d'una cooperativa vitívinícola a la societat mallorquina actual.
Arrel d'aquesta tasca, es varen posar damunt la taula escenaris interessants, així com qüestions d'actualitat a considerar. A continuació, una de les reflexions sobre el tema a càrrec de l'alumne Alonso Zurera.
Reflexió cooperativa vitivinícola Alonso Zurera
Fou al 1919 quan va començar la història del celler cooperatiu Es Sindicat de Felanitx. Aquesta època d'efervescència vitivinícola a l'illa de Mallorca va possibilitar la creació i expansió d'una indústria que abastia majoritàriament el consum del municipi, llavor de l'illa i que va arribar fins i tot a ser producte per a exportació.
Fotografia antiga del celler cooperatiu Es Sindicat de Felanitx, Mallorca
A dia d’avui i en els temps que transcorren, on la societat mallorquina cada cop es troba més desarrelada de la terra i més absorta en l’estil de vida urbà i occidental, és una bona idea qüestionar-se i fer una autoreflexió si és viable l'existència d'una cooperativa vitívinícola a la nostra terra. Està clar que una cooperativa, a priori, és una idea que pot sonar molt bucòlica on un grup de mallorquins s’uneixen per retornar a la terra i poder guanyar-se la vida dignament amb un producte tan apreciat com és el cas del vi. Però folklorismes i somnis a part, la pregunta important a fer-se és: seria viable construir una Cooperativa Vitivinícola en el paradigma social en què vivim a l’illa? Hi ha els condicionants necessaris per a què realment funcioni a llarg termini? o tornaria a succeir com el cas d’Es Sindicat?
Primer de tot, hem de mencionar la situació actual de la producció vitivinícola mallorquina. La producció vitícola de l’illa està controlada quasi de manera completa per a cellers que, amb grans i mitjanes extensions de conreu i agrupats a través de consells reguladors, copen tot el mercat d’aquest líquid. Els petits viticultors són una clara minoria i on la majoria d’aquests tan sols la conreen per a l’autoconsum, o venen el raïm als bodeguers. És a partir d’aquest punt on sorgeix la primera problemàtica: Aquesta iniciativa cooperativista seria capaç de competir amb els grans bodeguers mallorquins?. Exceptuant el gran capital econòmic acumulat en aquests cellers, els bodeguers ja han hagut de realitzar una diferenciació en els seus vins per així enaltir-se dels vins peninsulars, produint-ne d’una qualitat excepcional. Segona i doble problemàtica: competir en mitjans de producció i de qualitat del vi.
Fotografia celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, Tarragona
Un altre dilema en aquesta cooperativització seria la disposició plena dels petits viticultors, ja que per a fer front a les problemàtiques exposades s’hauria de realitzar un treball immens i devocional, sobretot els primers anys, que no sempre donaran els resultats esperats. Perquè el que hagi pogut produir-se a Trebujena amb la Cooperativa Virgen de Palomares no vol dir que es produeixi aquí, ja que no hi ha ni la mateixa tradició vitícola ni la mateixa quantitat de petits viticultors.
Fotografia Cooperativa vitivinícola Virgen de Palomares, Cadis
És veritat que en altres camps del món agrari balear, sí que han sorgit cooperatives agràries i ramaderes amb un èxit relatiu, com és el cas de UCABAL. Però és que en el món ramader i d’altres tipus de cultius sí que es produeixen els condicionants que comporten el seu èxit: petits i mitjans ramaders, preus baixos, voluntat d'associacionisme per a fer front a les problemàtiques, esperit conservacionista del món agrícola, etc. Condicionants molt diferents als de la vitivicultura.
És per això que, per a concloure aquesta reflexió. No ho és pel simple fet que no seria capaç de competir dins un mercat tant agressiu i madur com és el del vi. No ho és perquè els bodeguers de Mallorca no crec que deixessin que una nova competència accedís i dificultés el mercat. No ho és perquè no crec que hi hagi una voluntat tan forta i ferma per part dels petits viticultors que la facin durar i prosperar. Són per aquestes raons que, si tot i així es creàs una cooperativa, tendria moltíssimes possibilitats a què es tornés a repetir la trista història del final d’Es Sindicat. Així i tot, no vol dir que estigui en contra de la seva constitució, sinó que trob molt difícil la seva viabilitat. No obstant això, la cooperativa seria una gran ocasió per a aglutinar a aquests petits viticulturos i treurer-los de l’anonimat, per a crear una incubadora d’empreses com és el cas de la Cooperativa del Barberà i donar una oportunitat laboral al jovent mallorquí que vol conrear i produir vi. És així de clar, la idea seria molt bona, innovadora i necessària, però d’una lluita constant per a la seva prosperitat i viabilitat.
