I si feim compost?

Com varem mostrar a la publicació anterior, hem aprés que a casa podem fer moltes coses, que hem d'aprofitar tots els recursos que tenim al nostre abast i hem de cuidar molt més el nostre entorn.

Una de les tasques que s'han encomanat als nostres alumnes de primer curs de grau mitjà durant aquestes setmanes és que investigessin sobre el tema del compostatge. 

La primera passa que han fet els alumnes ha estat informar-se sobre els residus que es poden emprar en aquest procés:

Sabem quins són els residus que poden formar part del compost? 

• Fulles seques

• Residus vegetals de jardí

• Serradures

• Restes de fruites i verdures

• Restes d'animals

• Plomes

• Closques d'ous

• Llavors

• Fems de cavall o de vaca

• Fems d'aviram

• Pèl

• Ungles tallades

• Cafè

• Saquets de té

• ...

• 
  

Residus orgànics

En definitiva, es pot compostar tota aquella matèria d'origen orgànic.

Però s'ha de tenir en compte que hi ha residus que presenten un procés de descomposició més lent. En són un exemple: 

• Restes de cítrics

• Restes vegetals llenyoses

• Closques d'ou

Què no es pot compostar? 

Entre d'altres materials, els alumnes han remarcat els següents com a residus no compostables.

• Cendra de carbó
• Bolquers no reutilitzables
• Revistes de color
• Filtres de cigarrets
• Teles sintètiques
• Oli

Fases del compostatge

Una vegada que ja sabem què pot entrar a la compostadora i què no, hem de saber quines són les fases en les que es divideix el procés de compostatge. Es tracta d'un procés tèrmic de quatre etapes en el que els microorganismes modifiquen els residus fins transformar-los en el producte final.

Fase I o mesofília

En aquesta fase tenim un material fresc a temperatura ambient. Els microorganismes presents en els materials comencen a desenvolupar-se utilitzant simples fonts de carboni i nitrogen. Aquesta activitat microbiana provoca que la temperatura s'elevi a 40-45 ºC en uns pocs dies (entre dos i vuit). A més, el desglossament de fonts simples de carboni, com sucres, produeix àcids orgànics fent que el pH caigui fins al voltant de 4,0 o 4,5.

Fase II o thermophila

Aquesta fase també es coneix com la fase d'higienització, el material arriba a temperatures superiors a 45 ºC, els microorganismes mesòfils són substituïts per aquells que creixen a temperatures més altes (entre 45 ºC i 70 ºC) que actuen facilitant la degradació de fonts més complexes de carboni, com la cel·lulosa i la lignina.

Fase III o refrigeració

Quan pràcticament les fonts de carboni i, especialment el nitrogen s'han esgotat, la temperatura cau de nou a 40-45ºC. Com a resultat d'aquesta disminució de la temperatura, els bacteris i els fongs reinicien la seva activitat. Aquesta fase es reconeix quan després de voltejar el munt de compost no es registra augment de temperatura.

Fase IV o maduració

Es tracta d'un període llarg (mesos) a temperatura ambient, durant el qual es produeixen reaccions de condensació secundària i polimerització de composts carbonatats per a la formació de diferents àcids.

Evolució de la temperatura en les diferents fases que experimenta la materia en el compostatge

El compostatge es fa... a la compostadora!

Per acabar, l'alumnat va plantejar diferentes formes de disposar una compostadora a casa. D'entre les seves propostes en destaquem dues:

1. Utilització de palets.

Exemple de compostadora construida a partir de palets.

2. Construcció d'uns compartiments d'obra.

Compostadora d'obra dividida en quatre compartiments.

Des del departament d'agrària de l'IES Felanitx vos volem animar a produir compost. Generareu molt menys residus i tendreu un producte excel·lent per a les vostres plantes!