XYLELLA, ES POT CURAR?

Fa una sèrie d’anys que sentim parlar de la xilel·la però... de què tracta? És un virus o un bacteri? Acabarà amb tot el forest i tots els cultius balears? O es podrien descobrir peus resistents i plantes immunes a aquesta malaltia?

Els alumnes de la FP Dual de grau superior en Vitivinicultura hem fet recentment una visita a l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) de la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca. Hi vàrem fer una ruta per les seves instal·lacions agrícoles i d’investigació on ens vam posar al dia sobre la situació de les malalties més comuns en els fruiters de les Illes Balears i especialment, amb el cas de la xilel·la.


La xilel·la és un bacteri termòfil, això vol dir que li agrada créixer en un interval elevat de temperatura per a multiplicar-se. Si es sobrepassa aquest rang, o no s’hi arriba, el bacteri quedar inactiu però no necessàriament mor.

Es creu que fa una sèrie d’anys, van arribar plantes de cafè originàries de Costa Rica a Itàlia i que aquest va ser l’origen zero de la infecció a Europa. A partir d'aquí es va estendre de manera silenciosa per diferents territoris inclòs el balear. 

Aquests darrers anys s’han vist molt afectades les plantacions d'ametller, vinya, olivera i també algunes espècies forestals com l’ullastre. La situació ha esdevingut crítica però s’ha pogut observar que certs peus tot i ser dèbils, sense vigor i productivitat reduïda, no acaben morint.





No totes les espècies són sensibles al bacteri, n’hi ha moltes d’immunes. En un primer moment, quan es varen donar els primers tocs d’alarma, es va promulgar una llei que obligava a eliminar les plantes afectades i deforestar en un radi de 100 metres al voltant de la planta on es detecta la infecció. Però aquesta norma va ser eliminada perquè actualment el 98% de l’illa es troba infectada i, per tant, no tendria sentit eliminar les espècies de tota aquesta superfície.

A L’IRFAP es duu a terme una investigació consistent en la inoculació artificial de diferents espècies i varietats de fruiters per esbrinar la seva resistència i saber quines espècies resulten immunes. Fins al moment, s’ha pogut observar que el garrover no es veu afectat per la malaltia i que alguns peus d’ametller són bastant més resistents que d’altres, d'aquí l’interès en continuar investigant per a empeltar de forma eficaç amb aquestes varietats.