Fa una sèrie d’anys que sentim parlar de la xilel·la però... de què tracta? És un virus o un bacteri? Acabarà amb tot el forest i tots els cultius balears? O es podrien descobrir peus resistents i plantes immunes a aquesta malaltia?
Els
alumnes de la FP Dual de grau superior en Vitivinicultura hem
fet
recentment una visita a l'Institut
de Recerca
i Formació
Agrària
i Pesquera
(IRFAP) de la Conselleria
de
Medi ambient, Agricultura
i Pesca. Hi
vàrem fer
una ruta per les seves
instal·lacions
agrícoles
i
d’investigació
on ens vam posar
al dia sobre
la
situació de les malalties més
comuns en els
fruiters de les Illes
Balears
i especialment, amb el cas de la
xilel·la.
La xilel·la és un bacteri termòfil, això vol dir que li agrada créixer en un interval elevat de temperatura per a multiplicar-se. Si es sobrepassa aquest rang, o no s’hi arriba, el bacteri quedar inactiu però no necessàriament mor.
La xilel·la és un bacteri termòfil, això vol dir que li agrada créixer en un interval elevat de temperatura per a multiplicar-se. Si es sobrepassa aquest rang, o no s’hi arriba, el bacteri quedar inactiu però no necessàriament mor.
Es
creu que fa una sèrie d’anys, van arribar plantes de cafè
originàries de Costa Rica a Itàlia i que aquest va ser l’origen zero
de la infecció a Europa. A partir d'aquí es va estendre de manera
silenciosa per diferents territoris inclòs el balear.
Aquests darrers anys s’han vist molt afectades les plantacions d'ametller, vinya, olivera i també algunes espècies forestals com l’ullastre. La situació ha esdevingut crítica però s’ha pogut observar que certs peus tot i ser dèbils, sense vigor i productivitat reduïda, no acaben morint.
No totes les espècies són sensibles al bacteri, n’hi ha moltes d’immunes. En un primer moment, quan es varen donar els primers tocs d’alarma, es va promulgar una llei que obligava a eliminar les plantes afectades i deforestar en un radi de 100 metres al voltant de la planta on es detecta la infecció. Però aquesta norma va ser eliminada perquè actualment el 98% de l’illa es troba infectada i, per tant, no tendria sentit eliminar les espècies de tota aquesta superfície.
Aquests darrers anys s’han vist molt afectades les plantacions d'ametller, vinya, olivera i també algunes espècies forestals com l’ullastre. La situació ha esdevingut crítica però s’ha pogut observar que certs peus tot i ser dèbils, sense vigor i productivitat reduïda, no acaben morint.
No totes les espècies són sensibles al bacteri, n’hi ha moltes d’immunes. En un primer moment, quan es varen donar els primers tocs d’alarma, es va promulgar una llei que obligava a eliminar les plantes afectades i deforestar en un radi de 100 metres al voltant de la planta on es detecta la infecció. Però aquesta norma va ser eliminada perquè actualment el 98% de l’illa es troba infectada i, per tant, no tendria sentit eliminar les espècies de tota aquesta superfície.
A
L’IRFAP es duu a
terme una
investigació consistent
en la inoculació
artificial de
diferents espècies i
varietats
de fruiters per esbrinar la seva resistència i saber
quines
espècies resulten
immunes. Fins
al moment, s’ha
pogut observar que el garrover no es
veu afectat
per
la malaltia i que alguns peus d’ametller són bastant més
resistents que d’altres, d'aquí
l’interès en continuar investigant per a empeltar
de
forma eficaç amb aquestes varietats.