COM SÓN LES ZONES VERDES DEL POBLE DE FELANITX? ***
Que vos pareix si us dic
que el nucli urbà de Felanitx té 2,2 metres quadrats de superfície
verda per habitant? Qualcú ens podria dir que encara s'hi trobaria
ample però en comparació al recomanat per la OMS (entre 10 i 15
metres quadrats per habitant) en queda molt enrere. Hem de ser
honestos perquè malgrat podem
trobar gran quantitat de vegetació a “Sa mola”, el Calvari, el puig de Sa Cista o
els solars buits o abandonats (l'estructura primària) que envolten les rondes; només hem comptat la superfície
de places, jardins i parcs municipals: “Sa Torre”, “Ses
Palmeres”, “s'Arraval” i altres espais similars (d'estructura secundària).
Si ens fixam en
l'evolució històrica de la vila podem observar, com era habitual a
les hores, que la població s'assentàs al voltant dels centres
religiosos (parròquia de Sant Miquel i convent de Sant Agustí) i
civils (la casa consistorial), que es troben una mica més elevats
sobre sòl rocós; deixant les terres planes, properes i
fèrtils per al cultiu d'aliment (carrer d'ets horts i el que avui són
els voltants de la Plaça de “Ses Palmeres” i carrer de Campos).
Plànol de Felanitx, Josep Muntaner
1786
Així
com la ciutat va anar creixent, les zones rurals van retrocedir fins
a quedar fóra del nucli urbà i el constant augment de la població
així com les noves tècniques de construcció va provocar que
s'urbanitzassin zones de més difícil accés com Sa Torre o es Puig
Verd.
Aquest
tipus de creixement ens podria fer pensar que potser s'haurien
respectat diverses zones verdes, com per exemple la Plaça Espanya,
però no és fins a l'urbanisme de finals de segle XIX i principis
de segle XX que s'aprofita l'ampliació de traçat urbà per arbrar
els nous carrers i places, remodelant parcialment les antigues.
De
totes les reformes que ha anat patint el teixit verd de la ciutat
podem dir que si bé s'ha anat incrementant la superfície vegetal,
no ho ha fet en consonància al creixement de les zones edificades
provocant desconnexions entre les diferents places i jardins.
També el propi traçat dels carrers, la seva amplada i la necessitat
d'aparcaments fa que resulti difícil aquesta connexió.
Estructura verda de
Felanitx actual
Amb
una ullada podem veure com el Parc Municipal de Sa Torre, Plaça Pax
i Plaça de «Ses Palmeres» podrien ser els nodes del principal eix
verd del poble però els falta connectar. Caldria augmentar l'espai verd a la
Plaça de Santa Margalida (a la part tancada a la circulació del
carrer Major i part del carrer Bellpuig fins, com a mínim connectar
amb el Passeig Joan Estelrich) així també es pot connectar aquest
eix amb la Plaça de «Sa Sínia» i la seu de la Fundació Mossèn Cosme
Bauçà.
Els aliniacions arbòries han anat guanyant protagonisme en l'urbanisme de
Felanitx. Als ja clàssics Passeig Ernest Mestre i Passeig Ramon
Llull, molt propers i ambdós amb plataners (Platanus
hispanica) o l'avinguda de
l'Argentina i el Passeig Joan Estelrich amb els seus fassers (Phoenix
canariensis) cal sumar-hi
alguns carrers que han estat total, o parcialment, remodelats: el carrer 31 de Març, el
carrer Major, el carrer Dameto, el carrer Gabriel Vaquer, el carrer
del Convent, el carrer de la Mar o els nous carrers del polígon
industrial. També s'ha convertit en habitual veure pasteres vegetades davant
domicilis i comerços i balconades als carrers més transitats.
Tot
l'anterior ens indica que s'ha incrementat notablement la presència
vegetal a la vila de Felanitx, hi ha però un cas molt emblemàtic de
minva d'aquesta superfície verda: la PLAÇA DE S'ARRAVAL:
Podem
observar com els cotxes han guanyat la batalla contra els arbres a la plaça fins en dues ocasions, als anys 20-30 del segle
XX causant la desaparició d'exemplars de gran alçada i, recentment, amb la desaparició dels exemplars de prebeboners (Schinus molle)
deixant com a única vegetació les quatre pasteres
ocupades per Lantana camara.
CONCLUSIÓ
Per
concloure podem dir, que si bé la superfície verda de Felanitx ha
augmentat, sovint ho ha fet de manera poc coherent si atenenm als següents aspectes:
- tenint més en
compte els vehicles que els vianants,
- dissenys poc imaginatius,
- manca de cura a la hora de triar les espècies,
- sense
connectar ni crear cap corredor verd amb zones ja existents,
- manteniments poc eficients d'arbres emblemàtics i
- manca de
participació ciutadana en el desenvolupament del teixit verd de la
vila.
Com a nota positiva podem dir que tot l'anterior ens ofereix un
gran potencial.
*** Article redactat per Ramon Obrador en el mòdul professional de Disseny de jardins i restauració del paisatge.