Anàlisi de les zones verdes de Felanitx

COM SÓN LES ZONES VERDES DEL POBLE DE FELANITX? ***

Que vos pareix si us dic que el nucli urbà de Felanitx té 2,2 metres quadrats de superfície verda per habitant? Qualcú ens podria dir que encara s'hi trobaria ample però en comparació al recomanat per la OMS (entre 10 i 15 metres quadrats per habitant) en queda molt enrere. Hem de ser honestos perquè malgrat podem trobar gran quantitat de vegetació a “Sa mola”, el Calvari, el puig de Sa Cista o els solars buits o abandonats (l'estructura primària) que envolten les rondes; només hem comptat la superfície de places, jardins i parcs municipals:  “Sa Torre”, “Ses Palmeres”, “s'Arraval” i altres espais similars (d'estructura secundària).

Si ens fixam en l'evolució històrica de la vila podem observar, com era habitual a les hores, que la població s'assentàs al voltant dels centres religiosos (parròquia de Sant Miquel i convent de Sant Agustí) i civils (la casa consistorial), que es troben una mica més elevats sobre sòl rocós; deixant les terres planes, properes i fèrtils per al cultiu d'aliment (carrer d'ets horts i el que avui són els voltants de la Plaça de “Ses Palmeres” i carrer de Campos).

Plànol de Felanitx, Josep Muntaner 1786

Així com la ciutat va anar creixent, les zones rurals van retrocedir fins a quedar fóra del nucli urbà i el constant augment de la població així com les noves tècniques de construcció va provocar que s'urbanitzassin zones de més difícil accés com Sa Torre o es Puig Verd.

Aquest tipus de creixement ens podria fer pensar que potser s'haurien respectat diverses zones verdes, com per exemple la Plaça Espanya, però no és fins a l'urbanisme de finals de segle XIX i principis de segle XX que s'aprofita l'ampliació de traçat urbà per arbrar els nous carrers i places, remodelant parcialment les antigues.

Vistes aèries de Felanitx, Font: http://elmutmaceta.blogspot.com.es

De totes les reformes que ha anat patint el teixit verd de la ciutat podem dir que si bé s'ha anat incrementant la superfície vegetal, no ho ha fet en consonància al creixement de les zones edificades provocant desconnexions entre les diferents places i jardins. També el propi traçat dels carrers, la seva amplada i la necessitat d'aparcaments fa que resulti difícil aquesta connexió.

Estructura verda de Felanitx actual

Amb una ullada podem veure com el Parc Municipal de Sa Torre, Plaça Pax i Plaça de «Ses Palmeres» podrien ser els nodes del principal eix verd del poble però els falta connectar. Caldria augmentar l'espai verd a la Plaça de Santa Margalida (a la part tancada a la circulació del carrer Major i part del carrer Bellpuig fins, com a mínim connectar amb el Passeig Joan Estelrich) així també es pot connectar aquest eix amb la Plaça de «Sa Sínia» i la seu de la Fundació Mossèn Cosme Bauçà.

Els aliniacions arbòries han anat guanyant protagonisme en l'urbanisme de Felanitx. Als ja clàssics Passeig Ernest Mestre i Passeig Ramon Llull, molt propers i ambdós amb plataners (Platanus hispanica) o l'avinguda de l'Argentina i el Passeig Joan Estelrich amb els seus fassers (Phoenix canariensis) cal sumar-hi alguns carrers que han estat total, o parcialment, remodelats: el carrer 31 de Març, el carrer Major, el carrer Dameto, el carrer Gabriel Vaquer, el carrer del Convent, el carrer de la Mar o els nous carrers del polígon industrial. També s'ha convertit en habitual veure pasteres vegetades davant domicilis i comerços i balconades als carrers més transitats.

Tot l'anterior ens indica que s'ha incrementat notablement la presència vegetal a la vila de Felanitx, hi ha però un cas molt emblemàtic de minva d'aquesta superfície verda: la PLAÇA DE S'ARRAVAL:

Evolució de la Plaça de S'arraval, Font: http://elmutmaceta.blogspot.com.es

Podem observar com els cotxes han guanyat la batalla contra els arbres a la plaça fins en dues ocasions, als anys 20-30 del segle XX causant la desaparició d'exemplars de gran alçada i, recentment, amb la desaparició dels exemplars de prebeboners (Schinus molle) deixant com a única vegetació les quatre pasteres ocupades per Lantana camara.

CONCLUSIÓ
Per concloure podem dir, que si bé la superfície verda de Felanitx ha augmentat, sovint ho ha fet de manera poc coherent si atenenm als següents aspectes:

- tenint més en compte els vehicles que els vianants,

- dissenys poc imaginatius,

- manca de cura a la hora de triar les espècies,

- sense connectar ni crear cap corredor verd amb zones ja existents,

- manteniments poc eficients d'arbres emblemàtics i

- manca de participació ciutadana en el desenvolupament del teixit verd de la vila.

Com a nota positiva podem dir que tot l'anterior ens ofereix un gran potencial.

*** Article redactat per Ramon Obrador en el mòdul professional de Disseny de jardins i restauració del paisatge.