Una hortalissa, mil possibilitats...
El porro
El porro és una planta del gènere Allium, que, com els alls i les cebes, fan les flors oloroses i formant una esfera.
És una planta biennal originària d’Àsia Occidental i introduïda a Europa durant l’època de l’Imperi Romà, i molt cultivada d'aleshores ençà, durant l’Edat Mitjana i en l’actualitat. A ca nostra, existeixen moltes espècies d'Allium silvestres i també vàries de cultivades amb moltes varietats; per exemple, l'Allium porrum.
Flor d’Allium ampeloprasum
Se sembra a la primavera i estiu, però es pot collir durant tot l’any. El seu cultiu és exigent, i com que fa arrels superficials, cal tenir sempre a ratlla les herbes a l’hort.
Cultiu de porros i llavors
La part comestible de la planta són el bulb i les beines foliars, és a dir la part basal de les fulles, i a vegades també es mengen les flors en ensalades.
El porro està format majoritàriament per aigua, de manera que aporta poques calories, però és molt ric en fibra, potassi i magnesi. Té abundant àcid fòlic, especialment recomanat per a les dones embarassades, així com vitamina C, que protegeix de l’oxidació cel·lular i afavoreix l’absorció del ferro, però es perd passats els 20 minuts de cocció. Té un alt poder saciant i diürètic.
En general, el porro es pot menjar bullit, fregit o cru. De tota manera, perquè mantinguin tots els beneficis i les propietats, la millor manera de cuinar-los és al vapor, en lloc de fregits o bullits.
Algunes receptes conegudes amb aquest ingredient són les “vichyssoise” o crema de porro i les “quiche”, i també es poden posar en les coques de verdura, cocarrois, per fer qualsevol sofregit i fins i tot en l’ensalada.
Quiche de porros i faves
Aquest article s'ha redactat en classe del primer curs de Formació professional bàsica en Agrojardineria i composicions florals.
Vos agrada la sèrie d'hortalissa del mes?
Pastissets de moniato de València.
