Carabassó: l'hortalissa del mes
La planta del carabassó o carabassó, Cucurbita pepo, pertany a la família de les cucurbitàcies, com ara les carabasses, síndries o cogombres i així com aquestes és una planta monoica. Això significa que dins un mateix peu produeix flors femenines i flors masculines separades, i no hermafrodites com és més habitual. Aquesta hortalissa tan present en la dieta mediterrània és en realitat procedent d’Amèrica.
Es cultiva a la primavera, ja que prefereix temperatures altes i, com a planta tropical, necessita molta aigua i adob. També requereix força espai, ja que les seves fulles són molt grosses i es va expandint ràpidament. Es recomana sembrar-ne més d’un exemplar per facilitar-ne la pol·linització: sol produir abans les flors masculines que les femenines i a vegades és difícil la pol·linització amb el pol·len del mateix individu.
Es cultiva pel seu fruit, que convé recol·lectar abans que sigui madur per tal que sigui més tendre i sense les llavors acabades de formar. Així i tot, la seva flor també és comestible i en algunes zones és inclús més apreciada que el fruit.
Carabassonera
Les varietats més comunes són els carabassons verd fosc i verd clar (se sol anomenar blanc), però també n’hi ha de grogues, amb la pell més rugosa i de forma rodona.
Varietats de carabassó
El carabassó, constituït en un 95% per aigua i conté vitamines, entre les quals destaquen la vitamina C, B9 o àcid fòlic i provitamina A o betacarotè, així com minerals com el potassi i el magnesi. Per obtenir-ne el màxim de beneficis és millor consumir-lo amb pell, i cru o amb coccions suaus (al vapor o escaldat), i es desaconsella consumir-lo fregit o a la brasa per la possible formació d’acrilamides, substàncies potencialment cancerígenes.
Per la seva composició és un aliment de fàcil digestió, diürètic, té efectes beneficiosos per la vista i la pell per la presència de luteïna i també prebiòtic per l’efecte del mucílag que envolta les llavors.
Carpaccio de carabassó
No hay comentarios:
Publicar un comentario