A fregir espàrrecs!

L’hortalissa del mes: L’espàrrec

Si bé la temporada d’espàrrecs silvestres (Asparagus acutifolius aphyllus) ja va acabant, ara comença la collita dels espàrrecs verds cultivats (Asparagus officinalis). Per això en aquesta entrada n’explicarem les propietats i possibilitats. 

Espàrrec silvestre

L’esparreguera és originària de Sud-àfrica i requereix sòls sorrencs, poc compactes, clima càlid i reg abundant. És una planta plurianual que pot arribar a viure vint anys, que a l’hivern mor la part aèria. Així i tot, cal esperar un o dos anys a recollir els espàrrecs.

Els espàrrecs madurs i frescos poden tenir diferents gruixos, però cal fixar-se que siguin ben erectes i les puntes estiguin tancades. Es desaconsella guardar-los en bosses de plàstic; millor embolicats amb un pedaç humit i consumir-los com més aviat millor.

És una hortalissa molt baixa en calories; té un alt contingut en aigua, sense greix i amb poc contingut de sal. Pel que fa a vitamines, d’una banda té les antioxidants (C, E, provitamina A o betacarotè) relacionades en la formació de glòbuls vermells, col·lagen, ossos i dents i amb l'absorció de ferro i necessàries per al bon estat de la retina i de la pell. D’altra banda, les vitamines B9 (àcid fòlic) i B3, que intervenen en la formació d’anticossos, en l’obtenció d’energia dels aliments i en el bon estat del sistema nerviós recomanades en dones gestants.

Espàrrecs blancs i verds

És també rica en els minerals potassi i sofre, el primer imprescindible per la transmissió de l’impuls nerviós i l’activitat muscular mentre que el segon és constituent de cabells i ungles.

És un gran diürètic; recomanat en casos d’hipertensió i de retenció de líquids, i és prebiòtic, és a dir que té cura de la flora intestinal.

El seu consum sol produir una olor desagradable en l’orina a causa de l’asparagina o bé per l’excés de sofre i també àcid úric, per la qual cosa en cas de gota cal moderar-ne el consum.

Es mengen sempre cuits; fregits, a la brasa, o bullits, com acompanyament, dins truites o remenats, i també en cremes. A l’hora de preparar-los, cal no excedir-se amb el temps de cocció, ja que si es cremen, l’asparagina pot convertir-se en acrilamida, que és una substància cancerígena.