La flor del mes: el clavell

Continuam amb la sèrie “La flor del mes” iniciada aquest any 2021 amb el clavell com a flor pel mes de febrer. Precisament, el 28 de febrer és el dia d’Andalusia des de 1980, a part dels colors blanc i verd, els geranis i les roses, el clavell és la flor amb què més s’identifica aquesta regió espanyola. A més, la localitat andalusa de Chipiona compta amb la producció més gran de clavell tallat d’Europa.

Tothom associa aquesta planta amb la festa perquè és usada per celebrar l’èxit de tota classe d’espectacles. Això es deu a la facilitat de cultiu que té en aquestes contrades, als seus colors  intensos i a les seves aromes agradables.

Pot haver-hi confusió entre els diferents tipus de clavells que trobam en venda a vivers i floristeries: el clavell pròpiament dit (Dianthus caryophyllus), el clavell de poeta (Dianthus chinensis) i la clavellina (Dianthus barbatus).

La planta que coneixem com a clavell és del gènere Dianthus (en grec significa “la flor dels déus”) i és originària del mediterrani. A les Illes Balears només en comptam amb una sola espècie i varietat silvestre endèmica: Dianthus rupicola biv. subsp. bocchoriana, és el clavell de penyal que a penes sobreviu per devers el cap Formentor. Hi ha altres plantes silvestres que reben el mal nom de clavell, però són de diferents gèneres: Agrostema, Bupleurum i Limodorum. Tampoc són de la mateixa família les plantes cultivades en molts jardins amb els noms de clavell de moro (Tagetes) i clavells d’aire. (Tillandsia)

Totes aquestes espècies i els seus híbrids són útils en jardineria (plantes més baixes i d’abundant floració primaveral i estival) i en floristeria (plantes més altes que produeixen flor tot l’any si estan en hivernacle, donen menys quantitat, però són més grans i durables que les plantades en un jardí o cossiol).

Tot i ser molt resistents, necessiten molt de sol, un terreny ben drenat. Si es vol que produeixin flors abundants s’haurà de regar i adobar lleugerament i freqüentment. No té problemes amb la calç. Algunes vegades poden ser atacades per pugó i per trips. 

A les tendes en trobarem clavells d’un sol color en vermell (Pomodoro), rosats (Mandalay), taronges (Hermes), blancs (Moon Light), etc.) i també de bicolors (Viana) o amb gradació de tons (Antigua) entre molts altres.

Com a curiositat direm que l’origen del seu nom és diferent en diferents idiomes: en català i castellà es relaciona amb el clau perquè el clavell s’usava com a substitut barat d’aquesta espècia. En francès es diu œillet i significa “ullet”. En anglès es diu carnation  i tant pot ser que sigui perquè té el color de la carn com ser un derivat de coronation perquè els seus pètals tenen una vorera coronada de menudes dents.

Si es cuida bé de canviar l’aigua sovint i retirar les parts que es fan malbé amb el temps, un ram de clavells pot durar tres setmanes o, fins i tot, un mes! Si està en cossiol pot provar-se de multiplicar per llavor (més difícil), per divisió de mata o per esqueix. És bona de trobar tot l’any i a bon preu.

Aquí, alguns arranjaments realitzats pels alumnes amb clavells:

T’han agradat els clavells?

Destil·lador 2.0: Esperit de col·laboració

Vos presentam el resultat d'una col·laboració entre els departaments de Formació Professional de l'IES Felanitx. Sorgit de la necessitat d'aprofitar al màxim els recursos disponibles, de comprovar com funciona de bé el treball en equip ben programat i de l'entusiasme abocat en els projectes que duim a terme amb l'alumnat.

Durant el mes de setembre i octubre es varen recollir pells i llavors, de varietats negres. Aquestes pells i llavors, s’obtenen del premsatge del vi negre, una vegada ha acabat de fermentar.

I perquè són interessants aquestes pells i llavors? La resposta és fàcil, es poden destil·lar i obtenir alcohol. I per tant material pel mòdul Indústries derivades.

I com es pot destil·lar les pells i llavors? A través d’un alambí de coure.

L’alumnat de segon del grau superior en Vitivinicultura durant el mes d’octubre va destil·lar i obtenir “orujo” o brisa.  Però es va trobar amb la dificultat de destriar, la fracció d’alcohol que és apte pel consum humà, ja que en funció de la temperatura de destil·lació s’obtenen diferents tipus d’alcohol, i aquests no tots són aptes per consumir. 

Es va comentar la problemàtica amb el gran mestre licorer Josep Maria Natta, i aquest ens va inspirar. A partir d’aquest moment, va començar una col·laboració amb el departament d’electricitat. Gràcies a la innovació,  la imaginació i gran capacitat resolutiva de’n Tomàs Clar es va dissenyar el Destil·lador 2.0. 

En primer lloc, l’alumnat de segon del grau superior en Vitivinicultura, van explicar la destil·lació i van  exposar les necessitats, pel que fa a l'ús de l’alambí. Tot seguit, l’alumnat de segon curs del CFGM en Instal·lacions elèctriques i automàtiques, juntament amb el seu professor Tomàs Clar, varen elaborar i configurar el Destil·lador 2.0. 

I que fa el Destil·lador 2.0? Idò s’han instal·lat uns  sensors tèrmics a l’alambí,  que ens permeten controlar la temperatura. Aquests sensors envien  la informació a un programa informàtic, i des de qualsevol indret del centre es pot comprovar la temperatura, i saber si es destil·la la fracció d’alcohol que interessa o no. I per si no n'hi hagués prou, es pot regular la temperatura de destil·lació, ja que es pot regular fàcilment amb el programa. 

Al principi del mes de Febrer es va poder comprovar de primera mà l’eficàcia del sistema! En senyal d’agraïment, es va fer un taller d’elaboració de licor de llimona. Durant aquest taller l’alumnat d’electricitat va poder comprovar que no tot l’alcohol és igual, igualment que els edulcorants que es poden usar. Cada un va elaborar el seu licor de llimona, esperem que el pugueu gaudir! Esperem que no sigui la darrera col·laboració! 

A hores d’ara ja està en ple funcionament, i s’està fent una segona destil·lació de l’alcohol obtingut a l’octubre. Amb aquesta segona destil·lació, s’obté un alcohol més pur, i amb una graduació alcohòlica més elevada, fins ara s’ha arribat a una graduació de 84% vol. Aquest alcohol es podrà  usar per a l’elaboració d’algunes begudes espirituoses. La fracció d’alcohol no apte pel consum s’usarà per a la neteja dels espais.  

Només ens queda agrair a Tomàs Clar per la seva dedicació, a tot l’alumnat implicat i a Josep Maria Natta. Gràcies a tots!

El destil·lador 2.0 és una realitat!

#vitivinicultura #electricitat #electrònica #automàtic #destillació #still #raim #esperit #destillats

FP Dual: Sessió preparatòria per iniciar el contracte d'aprenentatge

 

Importància de la intel·ligència emocional en l’àmbit professional, tips per controlar els nervis en una entrevista, inquietuds per la incorporació en una empresa en aquests moments d’incertesa, aspectes que un alumne pot aportar a una empresa, com adaptar-se a un nou entorn laboral... tots aquests aspectes -i més-han estat tractats avui a l’IES Felanitx.

La cambra de comerç ha realitzat una sessió d’orientació dirigida als alumnes que cursen el Cicle Formatiu de Grau Superior de Vitivinicultura en modalitat DUAL. Aquests alumnes iniciaran un contracte d’aprenentatge cap a finals de maig on s’incorporaran en una empresa del sector per complementar la formació adquirida al centre educatiu.

A part de tractar aspectes generals en relació a tot el que comporta un contracte d’aprenentatge, s’ha duit a terme una dinàmica de rol playing per simular una entrevista de selecció, on els nostres alumnes han tengut l'oportunitat de preparar i contestar les preguntes més habituals que es formulen en una entrevista.

Des de l’IES Felanitx es vol agrair la iniciativa en aquest tipus de sessions per part de la Cambra de Comerç de Mallorca, i en especial a Cristina i Lidia per la seva dedicació.

Aprenem sobre insectes!

Del grec éntomon "insecte" i del llatí logos "ciència", l'entomologia és la ciència que es centra en l'estudi dels insectes. Prenent com a base l'aprendre fent, els alumnes de primer curs de Grau Mitjà de Jardineria i Floristeria han estat manipulant i aprenent sobre els diferents ordres d'insectes de major importància que afecten els vegetals, ja siguin propis d'un cultiu agrícola o d'un jardí.

Els insectes constitueixen el grup més important d’artròpodes tant per la seva diversitat com pel  seu nombre, ja que aproximadament, representen el 80% de les espècies animals conegudes actualment. El gran nombre d’espècies d’insectes que avui habiten el planeta, així com l’enorme diversitat d’ambients i nínxols que ocupen, posen de manifest una gran variabilitat d’estructures i adaptacions que es poden estudiar atenent a la seva morfologia i fisiologia.

Els alumnes han treballat de manera pràctica continguts referents als caràcters morfològics de major importància dels insectes, identificant aquells que caracteritzen a aquest grup i diferenciant exemplars considerats plaga d'aquells inclosos en el grup de fauna beneficiosa.

A més a més, els alumnes han pogut comprovar i experimentar que no és el mateix estudiar un organisme a partir d'imatges presents en la bibliografia que a partir de preparacions o mostres vegetals infestades, fet que els apropa a la realitat professional que es trobaran en el moment d'incorporar-se en el món laboral.

Què us pareix l'activitat?

Restauram un banc de feina

Els alumnes de primer d'FP Bàsica en Agrojardineria i composicions florals han decidit restaurar un banc de feina que tenim a l’exterior del taller en el moment que estudien el mòdul professional de Manteniment de parcs i jardins.

Aquí en descriuen el procediment:

En primer lloc, abans de procedir a fer feina amb la taula, preparam les eines que necessitem per poder començar a restaurar la nostra taula. Quan teníem totes les eines preparades, passam a tombar la taula de costat per facilitar la nostra feina.

Tots junts, retiram la fusta que estava en molt mal estat. Després llimam les potes de la taula amb una fregadora de banda per llevar tot el rovell que cobreix l'estructura metàl·lica.

Quan l'estructura ja està sense rovell i  ben llisa, ens preparam per a pintar la taula. Condicionam la pintura de color blanc amb dissolvent perquè l’ajudarà a mantenir-se millor i,  tot d’una, començam a pintar les cames.

Uns dies després enllestim el sobre de la taula de feina amb pintura grisa repetint el procés que havíem fet amb les potes. Acabam amb un bon resultat perquè ara el banc de treball queda millor per fer-hi diverses tasques de taller a l’aire lliure.

Els alls tendres han guanyat!

Fent cas a les votacions de la setmana passada, aquí teniu la publicació de l'hortalissa guanyadora. 

 

L'hortalissa del mes: alls tendres

Els alls pertanyen a la família de les liliàcies, i així com la ceba o el porro, tenen una flor esfèrica i una olor característica.

Els alls es planten entre el setembre i el febrer, tradicionalment en lluna minvant, enterrant les dents més grosses i sanes que tenguem, i amb la part punxeguda de cara amunt. Es podran collir els alls tendres a partir de dos mesos després de sembrar-los. En canvi, si el que interessa és obtenir cabeces d’alls haurem d’esperar fins al juny. Per què es desenvolupin bé és important que el sòl estigui ben llaurat i amb bon drenatge, i també que tenguin algunes setmanes de temperatures baixes. I sobretot, cal no deixar-los florir.

Tot i ser d’origen asiàtic, aquesta hortalissa ja era emprada per egipcis, grecs i romans amb finalitats medicinals i culinàries, i va ser introduit a Amèrica pels colonitzadors espanyols.

L’all és ric en minerals i vitamines del grup B, C i E, i els alls tendres tenen també molta fibra i aigua.

Tenen moltes propietats beneficioses per la salut: es recomana consumir-ne per reduir el colesterol i la pressió arterial, en la prevenció del càncer i per reforçar el sistema immunològic i també se’n reconeix el seu efecte antibiòtic. La principal responsable d’aquestes propietats beneficioses de l’all és una substància anomenada al·licina, que s’allibera especialment quan aixafem o tallem l’all molt fi.

 

Pel que fa al seu ús alimentari, s’emplea tant cru, com bullit o fregit, com a condiment en molts plats i salses. A Mallorca és especialment popular afegir una picada d’all i julivert en moltes receptes: a l’arròs brut, en peixos i carns torrades… A més, els alls tendres són indispensables per a una bona coca de verdures..