Admissió i matrícula curs 2020-2021

Les circumstàncies actuals han provocat un ajornament en el termini de sol·licituds d'admissió a la Formació professional que finalment serà de dia 17 d'agost al 7 de setembre de 2020. Aquest tràmit és imprescindible per esser admès i es podrà fer de forma presencial o telemàtica.

Una vegada fet aquest tràmit es podrà passar a fer la matrícula definitiva entre el 23 i 25 de setembre.

Si hi ha algun canvi en aquest calendari vos n'informarem tot d'una. També podeu consultar la plana de la Direcció General de Formació professional.

Estau atents perquè per a tots els interessats en la Formació professional estam organitzant unes PORTES OBERTES VIRTUALS, aquest mes de maig, de la que vos informarem ben aviat.

Viatge d'estudis a Saragossa

El passats 24, 25 i 26 de febrer un grup d'alumnes d'agrària i indústries alimentàries varen viatjar a Saragossa per tal de visitar la fira agrícola i de maquinària (FIMA).

Som a l'entrada de la FIMA.

Els alumnes varen poder tocar i provar maquinària de grans dimensions i fins i tot, alguns d'ells varen tenir el plaer de conduir un dels tractors de New Holland que hi havia a l'exposició.

Una de les experiències que més va agradar fou el poder conduir aquest tractor New Holland.

Aprofitant el viatge, abans de tornar a casa visitaren INTONA, una boteria situada a Monteagudo (Navarra). Allà, Oscar va explicar pas a pas com produeixen les seves botes, donant importància a tots els detalls del procediment.

Oscar mostrant el procediment per deixar les fustes assecar a la boteria .

Una vegada passedes pel foc les botes es deixen baix una fina pluja que ajuda a seguir treballant la fusta.

El balanç del viatge, per part d'alumnes i professors ha estat molt positiu, esperant repetir l'experiència el pròxim 2022!

“Fot-li Palo al Covid-19?”

Imatge de http://www.melicoto.com/

No està comprovat que el “Palo” presenti efectes preventius ni curatius contra la Covid-19.

El que és ben cert però, és que es tracta d'una beguda amb una gran història al darrere i amb unes característiques molt especials! 

Vegem com són els seus orígens, com s'elabora, com tastar-lo i un parell de curiositats més.

La història del Palo

L’origen del “Palo” va molt relacionat amb les propietats medicinals dels seus ingredients emblemàtics: la quina i la genciana. La quina s’obté a partir de l’escorça dels arbres del gènere Cinchona sp; mentre que la genciana s'obté a partir de les arrels seques de la planta Gentiana lutea. 

La genciana es va començar a emprar a Mallorca al segle XVI per elaborar diferents fàrmacs. Entre les divereses propietats que presenta la genciana trobam la disminució de febre i desactivació del paràsit responsable de la malària (Plasmodium sp.) 

Per altra banda la quina es va introduir a Espanya al segle XVII, i aquesta és responsable de la destrucció del paràsit (Plasmodium sp.) 

El “Palo” es bevia com a xarop medicinal i va evolucionar fins a arribar ser una beguda molt valorada pels mallorquins. En els seus inicis, era molt difícil de beure: es preparava una simple infusió amb aigua, quina i genciana que li conferien un sabor excessivament amarg.

Per això, al segle XIX, va sofrir canvis i va evolucionar cap a un sabor més dolç, amb l’addició d’arrop (suc de fruites). És varen introduir canvis de manera progressiva afegint garroves o figues per fer-ho més dolç. No obstant, ben aviat sorgiren problemes ja que la presència de sucres afavoria la fermentació espontània del producte. Per això l'alcohol esdevé l'última incorporació de millora.

Durant els segle XIX i principis del XX, el “Palo de Mallorca” El “Palo” era l’aperitiu per excel·lència dels mallorquins. El seu consum s’ha reduït en els darrers anys… tot i ser un producte amb una pedigrí.

Com se prepara?

El procés d'elaboració consta de cinc fases:

1. Elaborar un xarop simple. Es posa aigua amb sucre dins una calderó o màquina mescladora. 
2. Elaborar el nucli aromàtic (facilitarà aromes i sabors) macerant la quina i genciana prèviament triturades. La maceració es fa amb alcohol i aigua.
3. Preparar el sucre caramel·litzat escalfant controlant-ne acuradament la temperatura. Així es proveeix al “Palo” del seu color característic.
4. Mesclar el xarop simple, el nucli aromàtic i el sucre caramel·litzat, per obtenir el concentrat de “Palo”. Aquest concentrat es dilueix amb aigua i alcohol per originar un licor amb característiques molt diferenciadores. 
5. Embotellar en botelles de vidre de capacitat màxima de 5 litres. 

Característiques del Palo

• Color obscur quasi negre.
• Gust dolç i regust amarg elevat.
• Sensació densa i viscosa, ardor alcohòlic.
• Aroma de caramel amb un record a regalèssia.
• Concentració en sucre 300- 500 g/L.
• Graduació alcohòlica 25-36 %

Sabies que…?

“Palo de Mallorca” pertany a una IGP (Indicació geogràfica protegida).

És una beguda amb aroma a caramel i gust a regalèssia, i amb retrogust amarg.

El color obscur li ve marcat per l'addició de sucre caramelitzat.

En el món de la cocteleria presenta molt de potencial ja que es pot consumir de moltes maneres (amb bíter, sifó, suc de taronja, gasosa…).

On el trobarem?

Actualment hi ha fins a cinc empreses mallorquines que comercialitzen aquest producte:

• Túnel de Destil·leries Antonio Nadal S.L. (Marratxi)
• Destil·leries Morey (Palma)
• Dos Perellons (Llubí)
• Licors Moyà (Artà)
• Suquers Artesans (Llucmajor)

Com afecta el “Palo” al Covid-19? 

Afecta el “Palo” sobre la salut? Sí i no: és cert que tan la quinina i com la genciana, consumides amb la dosi i regularitat adequades, poden tenir efectes positius sobre la salut tal com reduir inflamacions i febres. Idependentment d'això, i com sempre, s'ha de consumir en moderació per evitar els efectes negatius de l'alcohol. Malgrat haver-se posat de moda aquests últimes setmanes, no hi ha res demostrat científicament sobre els seus efectes envers la Covid-19.

Has tastat últimament aquesta beguda identitària de Mallorca més enllà d'un dia de matances?

La mare de Sant Jordi. Celebracions amb roses i llibres

El mes d'abril i el mes de maig ofereixen dues festivitats molt arrelades en el nostre entorn. D'una banda, avui 23 d'abril és la diada de Sant Jordi i d'aquí deu dies, el primer diumenge de maig, és el "dia de la mare". Ambdues festes són celebrades pel sector de la floristeria. Aquí vos en feim dos cèntims sobre aquestes celebracions.

La diada de Sant Jordi ha pres força els últims anys amb regals de roses i llibres, símbols d'amor i cultura. Ja es festejava des de fa molt de temps amb la Fira de les roses com a Dia dels enamorats als Països Catalans i des de 1995 amb el Dia Internacional del llibre i del dret d'autor declarat per la UNESCO.

Els floristes venen roses i els llibreters llibres. No sempre però en certs anys podem veure sinergia entre els dos tipus de negoci. És una festa mediàtica pels escriptors que aprofiten per dedicar els llibre venuts en les parades instal·lades a rambles i places arreu de pobles i ciutats. Enguany però, la situació de confinament per l'estat d'alarma a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha obligat als negocis a afrontar la campanya de Sant Jordi d'una manera diferent amb més enginy  i tractant de mantenir la confiança i suport dels clients compromesos. Així doncs, no només ens mostren ofertes per aquest dia sinó també amb servei a domicili o alternatives a les roses de les que vos mostram un aparell de fotos aquí baix.

El dia de la Mare es celebra en diferents dates segons el país i ha esdevingut en controvèrsia per la mercantilització del símbol de la mare. Així i tot, aquí el primer diumenge de maig es celebra tan en el vessant religiós, comercial però sobretot familiar.

A l'IES Felanitx hem comptat des de fa temps amb empreses col·laboradores per a la realització de la FCT (Formació en centres de treball) pels nostres alumnes del CFGM en Jardineria i floristeria i de FP Bàsica en Agrojardineria i composicions florals. Entre d'altres empresem comptam amb: Flors Bordoy Garau (Felanitx), Floristeria Trébol (Portocolom), Sa Morera i Floristeria Avinguda (Manacor), Floristeria i Garden Center Mimosa (Porto Cristo), Can Murtó (Porreres), Floristeria Marga (Petra), Son Perxana (Vilafranca), Jardineria i floristeria Capó (Cala d'Or), Sa Floristeria (Santanyí), SalMa Flors i Can Pellisseta (Campos), Flors Lita (Artà), Fronda, Las Palmeras, José Luís i Flors Fornés (Palma).

Gràcies a totes elles!

Bona diada de Sant Jordi!

Míldiu l'abril

Abril es presenta plujós i la seva aigua és ben rebuda per la major part dels cultius. Ara bé, l'augment progressiu de les temperatures que experimentarem pot conduir a una situació no desitjada: que ens trobem en les condicions més favorables per la propagació de determinades malalties.

En aquest cas ens ocupam d'un fong, el míldiu que en algunes zones s'anomena cendrada però que no cal confondre amb el fong oïdi. Hi ha vàries espècies d’aquest fong oomicet i algunes d’elles són específiques de determinades famílies d'hortalissa, de fruiters i, particularment, de vinya. El grau d'afectació pot variar segons la varietat del cep: uns seran més resistents i d’altres més febles al seu atac amb aparició d'un borrissol blanquinós a les parts més afectades.

En el cas dels vinyets, hem de tenir en compte que els períodes de floració i de quallat són els moments on la vinya és més sensible a l’atac del míldiu i on es poden ocasionar les majors pèrdues de collita. Per infectar els ceps, el fong necessita d’aigua líquida (pluja o rosades) i unes temperatures majors de 10 ºC. Aquestes dues condicions estan donant-se actualment a la nostra illa; per tant, cal fer un seguiment a les nostres plantes i fer-ne el control més adient amb els diferents mètodes que s'aprenen als mòduls professionals de Sanitat vegetal i Control fitosanitari.

Tot i això, s'ha de dir que en alguns casos s'aprofita la retirada o assecat dels grans del raïm afectat per aquest fong per tal de donar més força als grans que queden.

>>> Vegeu el vídeo de Pilar Oliver (enòloga i propietària del celler Miquel Oliver) explicant la primera defensa contra el míldiu en l'article de la DOP Pla i Llevant aquí.

Heu trobat ja alguna planta amb símptomes ocasionats per míldiu aquest mes?