Existeixen moltes
tècniques de reproducció vegetal, tant sexuals (a partir de
llavors) com asexuals (esqueixos, bulbs, murgonats, etc.) però una poc practicada entre nosaltres dins aquest darrer apartat és la reproducció
mitjançant cultiu in vitro.
Les tècniques de
reproducció asexual, es basen en la totipotència de les cèl·lules
vegetals, que es mantenen indiferenciades fins que la planta
“decideix” en base a la seva pròpia fisiologia i les condicions
ambientals si aquesta cèl·lula ha de formar part de la tija, d'una
fulla, de les arrels... El funcionament és similar a les cèl·lules
mare dels animals, però en el cas dels vegetals gairebé totes ho
són.
Amb aquesta tècnica de
cultiu podem aconseguir un gran nombre de plantes genèticament
idèntiques (clons) en relativament poc temps i espai. Com vos podeu
imaginar les avantatges de poder propagar una planta de qualitat
genètica superior -com pugui ser una varietat de raïm excel·lent
per la seva quantitat de producció o les seves propietats
organolèptiques, o d'una varietat de flor especialment vistosa,
aromàtica i de bon tall- interessen molt als productors, perquè al
cap i a la fi es produeix una millora de qualitat en el producte
final.
Però com es duen a terme
aquests cultius? Aquest curs hem pogut dur a terme una pràctica fent ús d'aquesta tècnica a la UIB, dins el programa d'activitats Demotec, baix la
supervisió de la Dra. Josefina Bota Salort.
El primer pas, és seleccionar la planta mare, que
com ja hem esmentat abans es tracta de l'individu amb les
característiques que volem reproduir. A més hem de tenir especial
cura en l'estat sanitari d'aquesta planta, ja que si es troba
infectada per un virus, un bacteri o fong existeix el perill de propagar la
infecció a les plantes filles.
Després d'haver
seleccionat la planta mare, es necessari obtenir les parts que volem sembrar
in vitro (anomenades
explants). Primer les hem de desinfectar amb aigua i lleixiu a baixa
concentració (entre 0,5 i 1,5% de clor actiu) i posteriorment amb alcohol al 70%. Mantenint les condicions asèptiques evitarem que qualsevol microorganisme (bacteri, fong o virus)
provinent de l'exterior ens contamini els explants.
El
següent pas consisteix en disposar dels explants estèrils al medi
de cultiu. Aquest es defineix com una solució de macro i
micro nutrients amb sucres al qual se li pot afegir un gelificant per
a que sigui més fàcil de manipular. A més a més, el medi de cultiu pot incloure
fitohormones per accelerar el procés de formació de les noves
plantes. Cada un d'aquests explants, quan ja s'han desenvolupat una
mica, es poden tornar a dividir un cop i un altre donant lloc a
propàguls que faran créixer el nombre d'individus de forma
exponencial. Aquest procés és duu a terme dins una cabina de flux
laminar per evitar l'entrada de microorganismes.
Cabina
de flux laminar
Cambra de cultiu
Quan
tenim la quantitat de propàguls desitjada cal convertir-los en
plantes viables per a la supervivència en condicions ambientals no
controlades, és a dir, a l'exterior. El més aconsellable és
realitzar aquest procés de manera gradual. Existeix una primera fase
d'arrelament, on les noves plantes han de desenvolupar arrels
adventícies (aquelles que no sorgeixen a un lloc habitual). Podem
realitzar aquesta fase també in vitro utilitzant diferents
substrats i reguladors del creixement o es pot realitzar ex vitro
solapant-se amb la fase d'aclimatació. Aquesta etapa és una de les
més delicades, juntament amb la de desinfecció i esterilització,
ja que s'ha de passar d'un ambient completament controlat a un altre on
no existeixen condicions d'asèpsia, però podem regular la
temperatura, la humitat relativa i el règim lumínic dins un
hivernacle. Poc a poc hem d'anar acostant aquestes variables a les
que ens podem trobar a l'exterior per aconseguir que les nostres
plantes provinents de teixits i cèl·lules sobrevisquin en el seu
lloc definitiu de plantació.
Fases
del cultiu in vitro
Les
aplicacions que té aquesta tècnica són prou importants
econòmicament com per que s'investigui amb més detall. Podem, per
exemple, sanejar una planta infectada amb Xylella fastidiosa,
si aconseguim extreure material vegetal sa. També podem aplicar aquesta tècnica per realitzar modificacions genètiques i també per reproduir espècies que tenen
dificultats per sobreviure per si mateixes, o fins i tot es poden
micorrizar espècies per a que visquin amb simbiosi amb fongs, com ara
l'alzina amb la tòfona o el pi i l'esclata-sang.
Però
no tot són flors i violes, el principal inconvenient d'aquesta
tècnica és el seu elevat cost, ja que es necessita equipament
especial i personal qualificat. I a això se li suma que una errada en el procés de desinfecció i esterilització pot provocar que tota la producció de planta resulti
defectuosa.
I ara... pots contestar a la pregunta que titula aquesta article?
Autor: Ramon Obrador Canet, alumne de 2n curs del G.S. de Paisatgisme i Medi Rural.
Aquí l'últim parell que ens han fet arribar en aquest finals de curs:
