Enguany, amb l'alumnat de primer d'FP bàsica, estam aprenent a fer un hort ecològic. Una de les claus per què tengui èxit és sembrar cada hortalissa a l'època que li sigui més favorable. Durant aquest curs, farem una entrada mensual sobre una hortalissa de temporada, que segur que podrem trobar als mercats fresca i al millor preu. Començam amb un clàssic de la tardor.
El moniato
El moniato és una planta de la família de les convolvulàcies, com les patates, característiques per les flors en forma d’embut. Es conrea des d’antic per la seva arrel tuberosa comestible, i és originària de llatinoamèrica, concretament a la selva de Perú. Es va introduir a Europa a partir del s. XVI.
La moniatera és una planta herbàcia perenne i enfiladissa. Té les fulles en forma de cor i palmades i les flors tenen els pètals soldats. Creix en climes temperats i necessita una temperatura mitjana d’uns 24 graus.
Flor de la moniatera.
De la moniatera se’n menja l’arrel tuberosa i té un gust i color variable segons cadascuna de les varietats. Proporciona, com la patata, abundants hidrats de carboni, però a més, és rica en betacarotens (que tenen propietats antioxidants), vitamines del grup B, vitamina C i minerals com el calci, el magnesi, i el potassi.
Se’n poden trobar diferents varietats, però les més comunes són el moniato blanc i el vermell.
Moniato vermell i moniato blanc.
El moniato se sol cuinar al forn, bullit o fregit. A Mallorca sovint es menja amb patata bullida, pastanaga, mongetes, etc., però té moltíssimes altres possibilitats culinàries, tant en plats dolços com salats.
Pastissets de moniato de València.Pastissets de moniato, de València.
Panellets, típics de Catalunya.
