Corones d'Advent i Nadal

Les corones es fan servir com a signe decoratiu del Nadal des de fa centenars d’anys. La forma circular simbolitza l'eternitat, ja que no té principi ni final i també pot representar el manteniment de la llum en els dies més breus de tot l’any.

Poden adornar qualsevol part interior o exterior de la casa. És freqüent trobar corones d’Advent com a centres de taula arreglades per a la celebració de Nadal amb les quatre espelmes que s’han d’encendre una a una fins arribar al dia de la festa gran. Però al nostre entorn és menys freqüent trobar-ne penjades a  les portes o a les finestres. Hem fet una pràctica d’elaboració d’aquest arranjament circular que tan servirà per disposar-se vertical com horitzontalment.

Poden adornar qualsevol part interior o exterior de la casa. És freqüent trobar corones d’Advent com a centres de taula arreglades per a la celebració de Nadal amb les quatre espelmes que s’han d’encendre una a una fins arribar al dia de la festa gran. Però al nostre entorn és menys freqüent trobar-ne penjades a  les portes o a les finestres.




Hem fet una pràctica d’elaboració d’aquest arranjament circular que tan servirà per disposar-se vertical com horitzontalment.

Les corones es poden comprar fetes artificials o naturals però fer-les a casa és un exercici ben entretingut; serà suficient demanar quatre consells al florista de confiança que vos proveirà dels materials necessaris al vostre gust. Sovint la corona es construeix amb fulles de conífera (avet, pi, tuja, xiprer…) i pot incloure branquetes de grévol (sempre i quan es cultivi respectuosament amb l’entorn).

Es decora amb la varietat d'articles que vulgueu i que tenguin significat personal (fruits secs, flors, pinyes, fruita, llums, boles de color, llaçades, figures de palla doblegada o de fusta retallada, fotografies...el que vulgueu!).

És interessant veure com diferents cultures preparen diferents corones vegetals: des dels grecs i romans amb les corones victorioses de llorer a les de flors exuberants al cap d’influencers de moda passant per les corones de pebres coents a Mèxic.

Vos animau a fer o comprar la vostra corona d’Advent i Nadal?

L'arbre de Nadal fet nostre.

L’arbre de Nadal o “arbre guarnit” és una tradició originària de països del Nord.

Des de fa segles, es celebra el solstici d’hivern usant fruites i altres elements naturals per decorar un avet com a símbol de la vida eterna i de la prosperitat. Més endavant es col·locaven pomes (referent a la maldat d’Adam i Eva) i espelmes (recordant la il·luminació espiritual necessària per evitar tots els mals) i això està relacionada en què avui dia es decori amb llumets i boles de colors.

Avui dia, és una tradició molt arrelada per tot arreu però que sovint es tracta com un producte de consum més i no es fa tenint en compte criteris ambientals i sovint amb manca de criteris estètics.

Els alumnes de segon curs de Jardineria i floristeria hem construit un arbre de Nadal emprant fusta de palet i botelles de vi (que han buidat els alumnes de Vitivinicultura al llarg d’aquest primer trimestre).

Llegint l’article d’aquest blog que van fer alumnes de fa un parell d’anys i el Tradicionari, hem comparat els avantatges i inconvenients dels arbres naturals i artificials i hem analitzat el que noltros hem construït.

Per la part negativa, trobam que, ens ha quedat un arbre:

• tot i ser pesat és fràgil;
• pesat i, per tant, difícil de mantenir ferm;
• si cau es faria trinques; 
• el fons negre no fa destacar les botelles verdes;
• les piles usades per encendre les bombetes no són recarregables.

Per la part positiva, trobam que:

• serveix tant per interiors com per exteriors (no li afecta ni el fred n i la calefacció);
• la major part dels material eren de rebuig i s’han reutilitzat;
• no fa brutor (ni li cauen les fulles);
• pot durar molts d’anys i decorar altres Nadals;
• no és molt difícil de fer;
• és original, no hi ha cap altre com aquest!

Si l’haguessim de fer de noun començant de zero:

• no pintariem la fusta i la deixariem al natural o usaríem un vernís ecològic;
• si hi posàssem llums ens assegurarem que les piles siguin recarregables i no d’un sol ús;
• ens hem d’assegurar que si es desmunta, cada part serà reutilitzada o dipositada el  contenidors de reciclatge que toca.

L’heu vist de dia? I de nit? Què en trobau? Envia’ns un missatge per contar-nos-ho.

BONES FESTES!

#arbreguarnit #Nadal2019 #floristeria #jardineriaifloristeria #cfgm #formacióprofessional #fpagraria #iesfelanitx #pràctiques #llum #vi

Maridatge de pastissos i vi a l'IES Felanitx

Ahir tengué lloc a l'IES Felanitx una activitat sobre maridatge, en concret, maridatge entre pastissos i vi on tots els assistents tengueren la oportunitat d'aprendre sobre la temàtica a més d'aportar el seu punt de vista en relació a les propostes plantejades.

La tasca començà amb una breu introducció per part d'Antoni Bennàssar explicant la importància de l'equilibri que hi ha d'haver entre els elements que han de maridar. A més, s'anomenaren els principals grups de pastissos d'acord amb els seus ingredients (fruita, especiats, cremosos, amb xocolata, amb saïm...) i les possibles combinacions que es poden establir amb els diversos tipus de vi que es troben al mercat. D'altra banda, es posà de manifest la importància de conèixer l'acidesa, dolçor i intensitat dels diferents pastissos a fi de poder establir una correcta elecció del vi acompanyant.

Seguidament, es començà a preparar la boca amb una coca de verdura acompanyada d'un escumós, en aquest cas de Pere Seda. 

Posteriorment, l'activitat va trascórrer d'una manera dinàmica on cada un dels pastissos fou explicat pel forner Sebastià Grimalt (del Forn de la Soledat) de la mateixa manera que cada un dels vins acompanyants va ser descrit per Luís Armero (d'Armero i Adrover Vinicultors). 

L'ordre de presentació dels diferents plats es va dur a terme en funció de la seva dolçor: de menys a més. Les propostes fóren les següents:

1. Pastís romà (pasta mil fulls, formatge, ametlla, mel i pebre bo) acompanyat amb un vi blanc, en concret, Moscatell sec de Miquel Oliver Vinyes i Bodegues.

2. Ensaïmada de sobrassada (amb la pasta de l'ensaïmada embadurnada amb sobrassada) acompanyada d'un vi negre,  Merlot (monovarietal) de Bodegues Bordoy.

3. Coca  d'albercoc acompanyada d'un vi blanc (Chardonnay i Viognier) d'Armero i Adrover Vinicultors.

4. Lionesa de nata, cafè i xocolata acompanyada d'un vi rosat, Callet (monovarietal) d'Armero i Adrover Vinicultors.

Finalitzat l'anàlisi de les diferents propostes, els assistents comentaren possibles canvis a fer sobre les combinacions tastades, fet que va permetre què es dugués a terme un petit debat sobre sensacions i sabors, considerant no sols l'equilibri comentat a l'inici de la vetllada sinó també obrint la porta a la recerca de contrasts en els gusts dels elements del maridatge.

Docents de l'IES Felanitx visiten el CPR Belarmino Fernández Iglesias

La visita tècnica dels docents del departament d'Agrària finalitzà coneixent la Fundació Belarmino Fernández Iglesias. Es tracta d'un centre concertat-privat ubicat a Sober (Lugo) on es combinen estudis de formació professional de grau mitjà (cuina i gastronomia i serveis de restauració) amb el cicle de grau superior de vitivinicultura.

La primera activitat de la jornada fou una presa de contacte amb n'Ernesto, docent del cicle formatiu de grau superior, on es dugué a terme un intercanvi d'experiències docents a l'hora que ens mostrà les instal·lacions del centre. A mesura que s'anà avançant en el recorregut, es pogué observar l'activitat de diferents grups d'alumnes amb els respectius docents, com per exemple una activitat guiada per Cristina, professora de vinificació i tast.

Posteriorment, es visità la Bodega Algueria a Doade (Lugo) la qual pertany a la DO Ribeira Sacra. De la mà de Fabio, es visitaren algunes parcel·les de les seves vinyes situades al canó del riu Sil, les instal·lacions del celler, es conegueren els principals processos d'elaboració de vi i es realitzà un tast de les seves referències més significatives.

La jornada continuà amb una reunió amb Rebeca, on es dugué a terme una comparativa en relació al funcionament i recursos de la fundació i de l'IES Felanitx. A més a més, els alumnes de grau mitjà varen preparar un servei de dinar molt original per als docents.

Finalment, el pas per la zona finalitzà amb la visita a la Bodega Godeval, de la DO Valdeorras, situada a Xagoaza (Ourense). La visita es realitzà amb els alumnes del CPR Belarmino Fernández Iglesias, acompanyats per Manuela, professora del centre amfitrió. La visita guiada per Araceli va permetre conèixer els orígens de Godeval així com també la seva transformació fins a dia d'avui pel que fa a superfície de vinya cultivada i processos de vinificació. La visita finalitzà amb un tast que va permetre conèixer l'evolució de la varietat Godello amb el pas del temps així com també descobrir diferents tips relacionats amb l'àrea de màrqueting.

L'FSE inverteix en el teu futur! Aquesta actuació està cofinançada pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu d'Ocupació, Formació i Educació de lFSE 2014-2020.

L'IES O Ribeiro rep la visita de docents de l'IES Felanitx

El tercer dia de visites a centres gallecs es centrà en la visita a l'IES O Ribeiro localitzat a Ribadavia (Ourense) i a tres cellers de la comarca, tots ells inclosos en la DO Ribeiro.

La jornada s'inicià amb la recepció dels docents per part del centre amfitrió i a continuació es dugué a terme la visita a Viña Costeira amb Berta i Cristina, professores de l'IES O Ribeiro. Viña Costeira és una cooperativa que duu 50 anys a les seves esquenes i que treballa amb viticultors de la zona. 

La visita va estar guiada per Manuel, l'enòleg del celler, i durant el recorregut per les instal·lacions es va poder observar l'evolució en els diferents processos d'elaboració, tenint la oportunitat de veure maquinària pròpia de cellers de grans dimensions ja que Viña Costeira té un volum de vendes anual  d'aproximadament 5 milions de botelles.

La visita finalitzà amb un repàs per gairebé totes les referències de la marca i amb un tast de les varietats més representatives del celler: Albariño, Treixadura i Godello pel què fa a les varietats blanques i Mencía i Sousón considerant les negres.

El migdia l'ocupà la visita al celler Cuñas Davia, situat a Cenlle (Ourense). El celler i les seves vinyes consten de segles d'història, de fet, es conserven construccions romàniques i l'antic lagar de la propietat. Aquesta empresa dedica part de la seva activitat a l'enoturisme, motiu pel qual es va poder disfrutar d'una de les seves experiències gastronòmiques.

Finalment, el dia acabà amb la visita a les vinyes i instal·lacions del centre educatiu. Cada docent de l'IES Felanitx va poder comparar activitats amb el seu homòleg gallec,  fet que serví de marc d'intercanvi d'experiències a més de prendre notes d'accions a fer tant amb l'alumnat gallec com amb el mallorquí.

L'FSE inverteix en el teu futur! Aquesta actuació està cofinançada pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu d'Ocupació, Formació i Educació de lFSE 2014-2020.

Docents de l'IES Felanitx coneixen el funcionament de A Granxa

A Granxa és un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) localitzat a Ponteareas (Pontevedra) visitat pels professors del departament d'Agrària de l'IES Felanitx durant la visita tècnica realitzada a centres gallecs que també imparteixen el CFGS de vitivinicultura.

La visita s'inicià amb una reunió amb part de l'equip directiu on es dugué a terme l'intercanvi d'experiències i comparació de funcionament entre l'IES Felanitx i el centre integrat.

Posteriorment, Pablo, docent del centre amfitrió mostrà als professors visitants l'extensió de les seves instal·lacions on es pogueren observar les vinyes, olivars, zona de destil·lació, jardins, hivernacles, aules, laboratoris i celler.

Durant la jornada de l'horabaixa, es visità un celler de la zona que rep alumnes per dur a terme la formació en centres de treball (FCTs), en concret, Bodega Pazo San Mauro del grup Marqués de Vargas. Aquest celler s'ubica a Salvaterra de Miño (Pontevedra) i es troba inclosa en la DO Rias Baixas. Durant la visita es va fer un recorregut per algunes de les parcel·les de vinya de la propietat així com també les instal·lacions pròpies del celler, on es varen poder conèixer els diferents processos de vinificació treballant amb la varietat Albariño. Finalment, la visita es va concloure amb un tast dirigit pel cellerer i el professor del CIFP A Granxa.

L'FSE inverteix en el teu futur! Aquesta actuació està cofinançada pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu d'Ocupació, Formació i Educació de lFSE 2014-2020.