El funcionament de l'autoanalitzador

Una de les visites de caire obligat que fem des del mòdul d’anàlisis enològics és a Armero i Adrover Vitivinicultors on tenen un aparell molt eficient per a realitzar analítiques en el laboratori. Parlem de l’autoanalitzador de BioSystems.

És un aparell que permet dur a terme anàlisis químiques i enzimàtiques. Funciona mitjançant un rotor circular, on es posen les mostres a analitzar. Té un braç mecànic equipat amb una agulla per agafar els reactius i portar-los al rotor, un lloc on es posa tot el mostratge dels diferents tipus de vins que vulguem analitzar, un espai pels diferents reactius, un dipòsit de sabó, que s’empra per a netejar l'agulla a cada passa, i un dipòsit on es dipositen els restes. L’aparell consta de 2 ‘racks’, un s’empra per posar les mostres de most o vi, i l’altre per posar els reactius i calibradors. 

L’autoanalitzador presenta una tapadora que protegeix els reactius i les mostres de l’exterior dificultant la seva contaminació.

Les reaccions que es duen a terme generalment són de tipus enzimàtic, encara que també poden ser químiques. Les lectures d’aquestes analítiques es basen en la espectrofotometria. 

L’aparell es connecta a un ordinador que porta un software que permet passar la informació obtinguda a l'ordinador, i així posteriorment, poder llegir i interpretar els resultats.

Imatge 1: Alumnes de 1r de Viticultura atents a les explicacions sobre el funcionament de l'autoanalitzador.

Les avantatges que presenta l’autoanalitzador són molt diverses. Presenta un baix consum d’aigua per a netejar totes les peces i en general suposa un gran estalvi de reactius en relació a les determinacions que es fan en el laboratori de forma convencional. La relació de resultats obtinguts en proporció al temps que utilitza és molt elevada, això implica una reducció important de la mà d’obra necessària en el laboratori. De la mateixa manera l’error humà també es minimitza i la fiabilitat dels resultats és més elevada. Els resultats es guarden directament a l’ordinador que hi ha connectant analitzant les dades i formant gràfics amb ells. així podem veure en un futur com es van modificant certs paràmetres dels vins i mostos.

Pel que fa als inconvenients no són molt nombrosos. Necessita connexió a la corrent elèctrica i, per tant, existeix una petita despesa en aquest sentit. També precisa una gelera on conservar tots els reactius ja que molts d’ells són enzims i aquests es degraden amb molta facilitat. La determinació dels nivells de diòxid de sofre tan lliure com total no són molt fiables ja que l’absorbància d’aquest viratge sol ser molt imprecís. 

Fent un balanç de totes les característiques d’aquest aparell enològic podem concloure que es tracta d’una màquina molt útil durant la vinificació i la criança.

Imatge 2: Autoanalitzador del celler.