 |
| Imatge de http://www.melicoto.com/ |
No està comprovat que el “Palo” presenti efectes preventius ni curatius contra la Covid-19.
El que és ben cert però, és que es tracta d'una beguda amb una gran història al darrere i amb unes característiques molt especials!
Vegem com són els seus orígens, com s'elabora, com tastar-lo i un parell de curiositats més.
La història del Palo
L’origen del “Palo” va molt relacionat amb les propietats medicinals dels seus ingredients emblemàtics: la quina i la genciana. La quina s’obté a partir de l’escorça dels arbres del gènere Cinchona sp; mentre que la genciana s'obté a partir de les arrels seques de la planta Gentiana lutea.
La genciana es va començar a emprar a Mallorca al segle XVI per elaborar diferents fàrmacs. Entre les divereses propietats que presenta la genciana trobam la disminució de febre i desactivació del paràsit responsable de la malària (Plasmodium sp.)
Per altra banda la quina es va introduir a Espanya al segle XVII, i aquesta és responsable de la destrucció del paràsit (Plasmodium sp.)
El “Palo” es bevia com a xarop medicinal i va evolucionar fins a arribar ser una beguda molt valorada pels mallorquins. En els seus inicis, era molt difícil de beure: es preparava una simple infusió amb aigua, quina i genciana que li conferien un sabor excessivament amarg.
Per això, al segle XIX, va sofrir canvis i va evolucionar cap a un sabor més dolç, amb l’addició d’arrop (suc de fruites). És varen introduir canvis de manera progressiva afegint garroves o figues per fer-ho més dolç. No obstant, ben aviat sorgiren problemes ja que la presència de sucres afavoria la fermentació espontània del producte. Per això l'alcohol esdevé l'última incorporació de millora.
Durant els segle XIX i principis del XX, el “Palo de Mallorca” El “Palo” era l’aperitiu per excel·lència dels mallorquins. El seu consum s’ha reduït en els darrers anys… tot i ser un producte amb una pedigrí.
Com se prepara?
El procés d'elaboració consta de cinc fases:
Elaborar un xarop simple. Es posa aigua amb sucre dins una calderó o màquina mescladora.
- Elaborar el nucli aromàtic (facilitarà aromes i sabors) macerant la quina i genciana prèviament triturades. La maceració es fa amb alcohol i aigua.
- Preparar el sucre caramel·litzat escalfant controlant-ne acuradament la temperatura. Així es proveeix al “Palo” del seu color característic.
- Mesclar el xarop simple, el nucli aromàtic i el sucre caramel·litzat, per obtenir el concentrat de “Palo”. Aquest concentrat es dilueix amb aigua i alcohol per originar un licor amb característiques molt diferenciadores.
- Embotellar en botelles de vidre de capacitat màxima de 5 litres.
Característiques del Palo
- Color obscur quasi negre.
- Gust dolç i regust amarg elevat.
- Sensació densa i viscosa, ardor alcohòlic.
- Aroma de caramel amb un record a regalèssia.
- Concentració en sucre 300- 500 g/L.
- Graduació alcohòlica 25-36 %
Sabies que…?
“Palo de Mallorca” pertany a una IGP (Indicació geogràfica protegida).
És una beguda amb aroma a caramel i gust a regalèssia, i amb retrogust amarg.
És una beguda amb aroma a caramel i gust a regalèssia, i amb retrogust amarg.
El color obscur li ve marcat per l'addició de sucre caramelitzat.
En el món de la cocteleria presenta molt de potencial ja que es pot consumir de moltes maneres (amb bíter, sifó, suc de taronja, gasosa…).
On el trobarem?
Actualment hi ha fins a cinc empreses mallorquines que comercialitzen aquest producte:
Com afecta el “Palo” al Covid-19?
Afecta el “Palo” sobre la salut? Sí i no: és cert que tan la quinina i com la genciana, consumides amb la dosi i regularitat adequades, poden tenir efectes positius sobre la salut tal com reduir inflamacions i febres. Idependentment d'això, i com sempre, s'ha de consumir en moderació per evitar els efectes negatius de l'alcohol. Malgrat haver-se posat de moda aquests últimes setmanes, no hi ha res demostrat científicament sobre els seus efectes envers la Covid-19.
Has tastat últimament aquesta beguda identitària de Mallorca més enllà d'un dia de matances?
No hay comentarios:
Publicar un comentario